Bergerocactus
 Bergerocactus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Subfamília | Cactoideae |
| Gènere | Bergerocactus Britton i Rose, 1909 Bergerocactus |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Cereus emoryi |
.svg){kind=icon}
Bergerocactus és un gènere monotípic de la família de les cactàcies (Cactaceae) amb una sola espècie: Bergerocactus emoryi.
Descripció
[modifica]Cactus fràgil, forma grups de tiges primes de poc més d'uns 60 cm d'alçada (rarament supera 1 m) y 5 cm de diàmetre. Pot tenir fins a 20 costelles amb prou feines prominents (5 mm) cobertes d'espines de color daurat. Les flors, de color groc, sorgeixen a prop de l'àpex de les tiges, en forma de tub de 2 cm de longitud i diàmetre.
Distribució i hàbitat
[modifica]És natiu de la Califòrnia meridional i Baixa Califòrnia, on prolifera al llarg de la costa i illes adjacents i Mèxic.
Nom comú
[modifica]ciri d'or, ciri d'espina dorsal, cactus d'or de la serp (aquest nom el comparteix amb Echinocereus pensilis)
Taxonomia
[modifica]Bergerocactus emoryi va ser descrita per (Engelm.) Britton i Rose i publicat a Contributions from the United States National Herbarium 12(10): 435. 1909.[1]
El nom del gènere va ser atorgat en honor d'Alwin Berger, botànic alemany conegut per la seva contribució a la nomenclatura de les plantes suculentes, particularment agaves i cactus.
emoryi: epítet atorgat en honor del major dels EUA William Hemsley Emory (1811-1887) que va ser de 1850 a 1854 responsable de les tasques d'inspecció en la frontera amb Mèxic.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Bergerocactus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ Urs Eggli, Leonard E. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 76.
- ↑ Sinònims a Desert tropicals Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ Bergerocactus en Cactiguide
- ↑ Bergerocactus en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1-1290. MacMillan, New York.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1-1400. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1-1086. University of California Press, Berkeley.
- Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
