Taifa de Llorca
| Tipus | taifa i estat històric  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Llorca | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1228 | ||||
| Dissolució | 1250 | ||||
La Taifa de Llorca (àrab: طائفة لورقة, romanitzat: Lurqa) fou un estat musulmà de la part oriental de l'Àndalus a la regió de Múrcia, a l'entorn de Llorca, que va sorgir vers el 1051 quan el governador local Sumàdih ibn Maan va disputar el tron de la taifa d'Almeria al seu germà Muhammad ibn Maan al-Mútassim; aquest va triomfar. Llavors Labbun ibn Khatib, cap de la poderosa família local llorquina dels Banu Labbun, que havia donat suport al rebel, es va proclamar emir i va estendre el seu domini cap a Jaén i Baza. La família Banu Labbun hauria desconegut tanmateix no sols a l'emir d'Almeria Muhammad ibn Maan al-Mútassim, sinó també a l'emir de València sota sobirania del qual estava Almeria.
A Labbun Ibn Khatib el van seguir els seus tres fills Abu Muhammad Abdallah ibn Labbun, després Abu Ayas Ibn Labbun, i finalment Abu Lasbag ibn Labbun Said al-Dawla, fins que el 1070 fou ocupada pels abbadites de Sevilla. El darrer emir es va sotmetre sense lluita.
Emirs de Llorca, dinastia Banu Labbun
[modifica]- Ibn Khatib
- Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Labbun
- Abu-Ayàs ibn Labbun
- Abu-l-Àsbagh ibn Labbun Sad-ad-Dawla.
Part de {{Conquesta feudal hispànica}} | |
| segle xi |
|
| segle xii | |
| segle xii | |
