close
Saltar al conteníu

Pompeu Fabra

De Wikipedia
(Redirixío dende Pompeu Fabra i Poch)
Pompeu FabraBERJAYA
BERJAYA
Regional Minister of the Government of Catalonia (en) Traducir

14 setiembre 1945 - 22 xineru 1948
rector

1933 - década de 1930
presidente

1933 - 1936
presidente

década de 1930 - 1933
BERJAYA president of PEN català (en) Traducir

1927 - 1928
Magín Morera (en) Traducir - Carles Riba
BERJAYA president of PEN català (en) Traducir

1923 - 1924
Josep Maria López-Picó - Magín Morera (en) Traducir
BERJAYA 6. president of the Institut d'Estudis Catalans (en) Traducir

1917 - 1939
Josep Maria Bofill i Pichot - Pere Coromines i Montanya
BERJAYA 2. President of the Philological Section of the Institute for Catalan Studies (en) Traducir

1917 - 1948
Antoni Maria Alcover i Sureda - Carles Riba
Vida
Nacimientu La Salut[1], 20 de febreru de 1868[2]
Nacionalidá BERJAYA España
Residencia Prades
Barcelona
Badalona
Muerte Prades, 25 d'avientu de 1948[3] (80 años)
Sepultura Prades Cemetery (en) Traducir
Familia
Padre Josep Fabra i Roca
Casáu con Dolors Mestre i Climent (en) Traducir (1902 – 1948)[4]
Fíos/es
Familia
Estudios
Llingües falaes catalán[5]
francés[6]
castellanu[3]
inglés
Oficiu
Oficiu llingüista, filólogu, inxenieru, profesor universitariu, escritor, químicu, tenista, romanista
Emplegadores Provincial Deputation of Barcelona (en) Traducir  (1925 –
Institut del Teatre  (1927 –
Universidá de Barcelona  (1932 –
Trabayos destacaos Diccionari General de la Llengua Catalana (en) Traducir
Normes ortogràfiques (en) Traducir
Premios
Miembru de Q20108591 Traducir
Seición Filolóxica del Institutu d'Estudios Catalanes
Centre Excursionista de Catalunya (en) Traducir
BERJAYA
Cambiar los datos en Wikidata

Pompeu Fabra i Poch (20 de febreru de 1868, La Salut  25 d'avientu de 1948, Prades) foi un inxenieru y filólogu catalán que destacó como de la normativa moderna de la llingua catalana.

Foi un estudiante aplicáu que destacaba en matemátiques y, siguiendo esti camín, col pasu los años cursó los estudios d'inxeniería industrial. Sicasí, la so vocación yera otra: l'estudiu del catalán y la so normalización. Dicía que lo descubrió un día cuando diba escribir una carta a los sos sobrinos, y diose cuenta que malpenes dominaba la llingua que falaba. Dende entós esti inxenieru dedicóse al estudiu del catalán pa rescatalu del so desavezu y ponelu al día.

Esto asocedía nun momentu nel que Cataluña —polo menos dende la segunda metá del sieglu XIX— entamare un procesu de recobramientu llingüísticu y de la lliteratura catalana. Fabra aportó munches obres, toes primordiales, como son les Normes ortográfiques (1913) y la Gramática catalana (1918). Sicasí, la so obra más relevante, ye ensin dubies, el Diccionari general de la llengua catalana, que foi asoleyáu en 1932.

Escursionista, amante del Liceu, deportista —presidió l'Asociación de Tenis de Cataluña—, Pompeu Fabra foi un home de gran prestixu científicu y perpopular en Cataluña, y ente 1931 y 1936 foi oxetu de munchos homenaxes, siendo nomáu caderalgu na Universidá de Barcelona en 1932.

Morrió'l 25 d'avientu de 1948 na llocalidá de Prada, na Cataluña francesa, au taba exiliáu al instaurase la dictadura franquista.

Homenaxes

[editar | editar la fonte]
BERJAYA
Medallón de Pompeu Fabra en Vic.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. URL de la referencia: https://www.elcami.cat/camipedia/lermita-santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.
  2. dellos autores (2011). «Diccionario biográfico español» (castellanu). Real Academia de la Historia.
  3. 1 2 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 11904970g. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  4. URL de la referencia: http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/labece-de-pompeu-fabra/#D2.
  5. CONOR.SI ID: 26097763. Afirmao en: CONOR.SI.
  6. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: mub2017955564. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  7. URL de la referencia: https://www.lemonde.fr/archives/article/1969/03/01/le-centenaire-de-pompeu-fabra-createur-du-catalan-moderne_2435153_1819218.html.
  8. B nomenclàtor Ajuntament de Barcelona, consultáu en marzu de 2014
  9. La futura estació de metro de l'Illa Central portarà el nom de Badalona-Pompeu Fabra Diari El Punt
  10. Avinguda de Pompeu Fabra

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]