Arsínoe IV
| Per a altres significats, vegeu «Arsinoe». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 68 aC Alexandria |
| Mort | 41 aC Efes |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | Efes |
| Monarca | |
| 48 aC – 47 aC – Ptolemeu XIV Filopàtor, Cleòpatra VII → Juntament amb: Ptolemeu XIII Filopàtor | |
| Activitat | |
| Ocupació | reina regnant |
| Període | Antic Egipte |
| Altres | |
| Títol | Faraona |
| Família | Dinastia Ptolemaica |
| Pares | Ptolemeu XII Auleta |
| Germans | Cleòpatra Trifena Berenice IV Cleòpatra VII Ptolemeu XIII Filopàtor Ptolemeu XIV Filopàtor |
Arsínoe IV fou reina d'Egipte el 48 aC. Era de la dinastia dels Ptolemeus. Era filla de Ptolemeu XII Auletes i germana de Ptolemeu XIII Filopàtor i Cleòpatra VII.
En les lluites entre Ptolemeu XIII Filopàtor i Cleòpatra VII, va reclamar els seus drets al tron i es va aliar amb Filopàtor en l'aixecament contra els romans, que dirigits per Juli Cèsar afavorien a Cleòpatra (48 aC). El seu tutor Ganimedes i les seves forces es van unir a les d'Aquil·les i ella va rebre el títol de reina, reconeguda pels alexandrins.
Quan Ptolemeu XIII va ser capturat per Cèsar, Arsínoe va fer matar Aquil·les i va nomenar Ganimedes comandant militar de la revolta. Ganimedes va obtenir alguns triomfs i va negociar l'alliberament de Ptolemeu XIII quedant Arsínoe com a ostatge al seu lloc.
Derrotada la revolta pels romans a finals de l'any 48 aC i mort Ptolemeu XIII el 47 aC, Cèsar se la va emportar a Roma i la va fer desfilar al seu triomf celebrat el 46 aC, on va suscitar la compassió del poble romà. Després Cèsar la va alliberar i la va retornar a Alexandria.
La seva germana Cleòpatra va convèncer a Marc Antoni de matar-la, l'any 41 aC. Arsínoe va ser assassinada tot i que havia fugit i s'havia refugiat al temple d'Àrtemis Leucofrine a Milet.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 6.Arsinoe a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 367
