many

Català antic

• Etimologia: Del llatí magnum ‎(‘gran’). Doblet del cultisme tardà magne. En retrocés ja en llatí vulgar, aviat va caure en desús, però es va mantenir en compostos i en topònims.

Adjectiu

many m. ‎(femení manya)

1. gran, magne

Derivats

• Campmany
• Carlemany
• Casamanya
• Madremanya
• Montmany
• permany
• Portmany
• tamany
• Vallmanya

Notes

• Altres topònims o cognoms similars poden ser d’origen germànic a partir de *-mann ‎(‘home, persona’).
• El substantiu manya té un altre origen.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈmɛnɪ/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

many ‎(comparatiu more, superlatiu most)

1. molts

Notes

Només s'utilitza amb substantius en plural. L'equivalent singular és much.

Sinònims

• lots