Mundus
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V  |
| Mort | 536 (Gregorià) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Mestre dels soldats | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Gèpides |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Regne dels Ostrogots i Imperi Romà d'Orient |
| Branca militar | Exèrcit romà d'Orient |
| Conflicte | Revolta de la Nika guerra gòtica |
| Família | |
| Fills | Maurici |
| Pare | Giesmus |
| Parents | Traustila, oncle Traseric, cosí |
Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.
Origen i primers anys
[modifica]Mundus era fill de Giesmus, rei dels gèpides, i nebot d'un altre rei gèpida, Trapstila.[1] La data exacta del seu naixement és desconeguda. El seu pare va morir lluitant contra els ostrogots de Teodoric el Gran l'any 488, i amb això Mundus va ser adoptat pels vencedors, amb qui va romandre a Itàlia fins a la mort de Teodoric el 526, quan va retornar a la seva terra natal.
Segons Teòfanes, Mundus, després de la derrota dels gèpides i la caiguda de Sírmium a mans ostrogodes, va liderar un grup de guerrers a la Pannònia.[2] Es va declarar rei i es va establir a un poble anomenat Herta.[3] Quan l'Imperi Romà d'Orient va enviar tropes contra ell, dirigides per Sabinià, Teodoric va enviar Pítzies a ajudar-lo. Pítzies i Mundus van derrotar Sabinià l'any 505.[4] Va romandre com a aliat de Teodoric fins la mort d'aquest l'any 526.[5]
Al servei de Roma
[modifica]El 529 Mundus va enviar emissaris a l'emperador d'Orient Justinià I per tal d'oferir-li la seva aliança. A canvi, Mundus fou designat magister militum per Illyricum, és a dir, capitost de les tropes de l'imperi a la regió d'Il·líria i al llarg de la frontera marcada pel Danubi.[1][6] Amb aquest càrrec, va derrotar les incursions dels eslaus i protobúlgars, enviant després botins quantiosos a Constantinoble.[7]
El 531, Mundus fou designat magister militum per Orientem, a fi de reemplaçar Belisari quan aquest va perdre la batalla de Cal·linícon, però Mundus mai no va viatjar a l'Orient per a assumir el càrrec i un any més tard, se li designava de nou el càrrec de cap suprem de les forces d'Il·líria.
Mundus es trobava a Constantinoble al davant d'un contingent de mercenaris hèruls quan esclataren els Disturbis de la Nika. Davant dels fets, Mundus va seguir fidel a Justinià i juntament amb Belisari fou responsable de la massacre dels seguidors d'Hipaci, que tingué lloc a l'Hipòdrom de Constantinoble.[8]
Guerra gòtica a Itàlia
[modifica]EI 535, quan Justinià es va llançar a la reconquesta d'Itàlia durant la guerra gòtica, Mundus va dirigir els seus homes cap a Dalmàcia, en mans dels gots, mentre Belisari envaïa Itàlia per mar. Mundus va derrotar l'enemic i va prendre la capital, Salona;[9] però poc després, un nou exèrcit gòtic arribava per a reclamar la província. Malauradament, en una batussa a prop de Salona, el fill de Mundus es veié atrapat en una emboscada i caigué davant dels gots. Davant la notícia, Mundus va ordenar al seu exèrcit al complet que ataquessin els gots i aconseguí una important victòria, però ell va resultar mortalment ferit.[10]
Sense comandant en cap, l'exèrcit imperial es va retirar de les terres conquerides.
Referències
[modifica]Fonts
[modifica]- Procopi, History of the warsVolume I.. (Project Gutenberg)
- Joan Malalas, Chronographia
- Teòfanes el Confessor, Chronicle
- Comte Marcel·lí, Chronicon
