Leucofanita

Leucofanita
Cristall de leucofanita travessat per una agulla d'aegirina
Fórmula química	NaCaBeSi₂O₆F
Epònim	blanc i aparença visual
Localitat tipus	Låven (Skådön; Lamö; Lamanskjaer), Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DH.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DH.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D*.01
Dana	55.4.2.4
Heys	17.1.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,41Å; b = 7,39Å; c = 9,98Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Color	groc clar, blanc verdós, verd groguenc
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	4
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,571 nβ = 1,595 nγ = 1,598
Birefringència	δ = 0,027
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Al, Fe, Mg, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1840
Símbol	Lph
Referències

La leucofanita és un mineral de la classe dels silicats.

Característiques

La leucofanita és un inosilicat de fórmula química NaCaBeSi₂O₆F. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leucofanita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1840 a Låven, a Langesundsfjorden, Larvik (Vestfold, Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, ortoclasa, natrolita, analcima, serandita, aegirina, polilitionita, ancylita, astrofil·lita, catapleiïta, epididimita, rodocrosita i fluorita.