Cementiri de Collserola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Construcció | 1963 - 1972 | |||
| Obertura | 1980 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Paisatgístic | |||
| Altitud | 123 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montcada i Reixac (Vallès Occidental) | |||
| Lloc | Ctra. Nacional 150. Km 1,5. 08110 Montcada i Reixac (Vallès Occidental) | |||
| ||||
El Cementiri de Collserola o Cementiri del Nord és el més modern i extens dels cementiris de Barcelona, tot i estar ubicat entre els municipis de Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès.
Es va plantejar al final dels anys seixanta, quan el Cementiri de Montjuïc estava arribant als seus límits d'ocupació i esgotant-se la capacitat d'amplicació. Aleshores, el terme municipal de Barcelona ja no disposava d'espai per a construir un gran cementiri i es va decidir d'edificar-lo a la serra de Collserola. Fou inaugurat el 27 de juny de 1972.[1]
Descripció
[modifica]Ocupa 170 hectàrees al bell mig dels boscos de la serralada. La seva ubicació fa que el cementiri sigui molt obert, amb poca densitat (86.098 sepultures, però amb possibilitats d'ampliació) i àmplies zones verdes, boscos i jardins entre els enterraments.
El cementiri s'ordena ortogonalment, amb 18 agrupacions de blocs de nínxols de cinc pisos, en illes de tres o quatre blocs i tombes a terra, però sense panteons ni construccions diferenciades ni ostentoses. La decoració és funcional i senzilla. La seva ubicació fa que només s'hi pugui accedir amb vehicle privat o autobús.
A més, compta amb recintes per a enterraments jueus i musulmans, i disposa de serveis de crematori i tanatori.
Enterrats famosos
[modifica]Entre les personalitats públiques que hi ha enterrades al cementiri de Collserola es troben (per ordre cronològic de mort):
- Lluís Garcia i Oliver (Manises, València, 1907 - Barcelona, 1977), pintor[2]
- Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979), arquitecte, enginyer i luminotècnic
- Osvaldo Lamborghini (Buenos Aires, 1940 - Barcelona, 1985), escriptor i artista (columbari)
- Carme Carbonell i Nonell (Barcelona 1900 - 1988), actriu
- Albert Pérez i Baró (Barcelona 1902 - 1989), escriptor i sindicalista
- Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990), novel·lista i traductor
- Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918 - 1991), escriptora i feminista (Columbari, agrupació 1a, núm. 875, pis 2n)
- Lluís Casassas i Simó (Sabadell, 1922 - Barcelona, 1992), geògraf
- Alberto Cardín (Villamayor 1948 - Barcelona 1992), antropòleg i escriptor asturià
- Juan Basilio Gómez (Jerez de la Frontera, 1896 - Barcelona, 1993), dibuixant, il·lustrador i editor, fundador de l'Editorial Leda
- Emilia Clement (Francesca Cañada Clement) (València, 1903 - Barcelona, 1993), actriu
- Santiago Colomer Lluesma (València, 1910 - Barcelona, 1993), violinista.
- Josep Escobar i Saliente (Barcelona, 1908 - 1994) historietista i ninotaire
- Nèstor Luján Fernández (Mataró, 1922 - Barcelona, 1995), periodista, gastrònom i escriptor (agrup. 9, nínxol especial 17690, pis 1r)
- Vicent Lluch i Tamarit (València, 1922 — Barcelona, 1995), director cinematogràfic
- Jaume Perich i Escala, Perich (Barcelona, 1941 – Mataró, 1995), humorista gràfic i escriptor
- Miquel Arimany i Coma (Barcelona, 1920 - 1996), escriptor i editor
- Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998), fotògraf
- Antonio Vargas (Melilla, 1938? - Barcelona, 1998), artista de music-hall
- Jep Nuix i Julivert (Barcelona 1955 - 1998), compositor i flautista
- Joan Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, 1911 - Badalona, 1999), músic
- Emili Vendrell i Coutier (Barcelona, 1924 - 1999), cantant de música popular (incinerat)
- Trini Alonso (Santander, 1923 - Barcelona, 2000), actriu
- María Yáñez García, la Bella Dorita (Cuevas del Almanzora, Almeria 1901 - Barcelona, 2001), vedet
- Joan Grijalbo i Serres (Gandesa, Terra Alta, 1911 – Barcelona, 2002), editor
- Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), escriptor i periodista
- Alejandro Ulloa (Madrid, 1910 - Barcelona, 2004), actor, doblador i director de teatre i cinema
- José Antonio de la Loma Hernández (Barcelona, 1924 - 2004), director i guionista de cinema
- Aureli Jordi Dotras (Barcelona, 1932 - 2004), músic publicitari, autor de la cançó del Cola-cao (agrup. 9, núm. 20612)
- Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 - 2008), editor
- Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – 2009), poeta i pintor
- Pere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona, 2009), fotògraf i historiador
- José María Nunes (Faro, Portugal, 1930 − Barcelona, 2010), cineasta i escriptor
- Sven Hassel (Frederiksborg, Dinamarca, 1917 - Barcelona, 2012), novel·lista danès
- Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923 – 2012), pintor, escultor i teòric de l'art
- Josep Guardiola Díaz de Rada (Barcelona, 1930 - 2012), cantant, saxofonista i violinista
- Joan Boix (Barcelona, 1947 - 2012), cantant folk
- José Luis Barcelona (Borja, 1932 - Barcelona, 2017) periodista, locutor de televisió.
- Jordi Carrió i Figuerola (Barcelona, 1949 - 2018), poeta i gestor cultural català.
- Madalena Iglésias (Lisboa, 1939-Barcelona, 2018), cantant i actriu portuguesa.
- Jordi Roch i Bosch (Barcelona, 1931 - 2025), metge i gestor musical català (agrup. 11, nínxol esp. 2)
A més, entre els enterrats es troben 148 jueus dels segles xiv i xv, morts i enterrats a Tàrrega. L'any 2007, les restes trobades en el lloc de l'antiga necròpolis jueva de Tàrrega foren portades al recinte jueu de Collserola).[3]
Referències
[modifica]
