Carmen saeculare
(la) Carmen Saeculare  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Autor | Horaci |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Imperi Romà |
| Gènere | poesia |
Carmen saeculare (en llatí), Cançó secular o Poema secular, és un himne religiós escrit per Horaci per un encàrrec d'August, i després cantat per un cor mixt de xiquets o adolescents amb motiu dels Jocs Seculars de l'any 17 abans de la nostra era. Forma part de la tradició grega del peà, un cant d'acció de gràcies a Apol·lo, i dels temes tractats pels poetes de l'època, en especial Virgili.
El poema és una pregària adreçada a Apol·lo i Diana, i també a Júpiter i Juno. Invoca la seua protecció sobre Roma i les seues lleis, i els demana que afavorisquen els naixements i garantisquen la prosperitat dels descendents romans. Per a Horaci, la ciutat ha recuperat la prosperitat i la fertilitat des que August governa i ha restaurat la pau. Situant-lo en la tradició d'Enees i Ròmul, el poeta enalteix el regnat august, que constitueix una nova era i assegura l'avenir de Roma.
L'encàrrec d'aquest poema marcà un punt d'inflexió en la creació d'Horaci. El va tornar a la poesia lírica i el va elevar a poeta nacional.
Història del text
[modifica]Una obra per encàrrec: els Jocs Seculars de l'any 17 ae
[modifica]Després del seu retorn d'Orient l'any 19 abans de la nostra era, August va establir lleis sobre la família i el celibat, i després va fer fer Jocs Seculars l'any 17 ae. Aquestes celebracions solien tenir lloc cada segle, és a dir, cada cent o cent deu anys, però és molt difícil trobar precedents prou nombrosos per parlar d'una tradició perdurable. Els jocs es feren el 348 ae, després el 249 ae durant la Primera Guerra Púnica[1] amb la composició d'una cançó centenària, i una darrera vegada el 149 o 146 ae.[2] Però el terme "segles" s'interpreta de manera més vaga en el sentit d'"època". Els jocs van marcar l'obertura d'una nova era. Així, l'any 18 ae, un col·legi de sacerdots anomenats quindecemviri sacris faciundis van tornar a estudiar el Llibre sibil·lí: hi troben rastres dels primers jocs oficials del 348 ae, també troben dues cerimònies el 236 ae i el 126 ae que podrien haver tingut un cerimonial similar, i conclouen que del 348 ae al 17 ae podem comptar tres segles de cent deu anys.[3]
.jpg)
El transcurs dels jocs del 17 ae el coneixem per les descripcions de Flegont i Zòsim,[a 1] aquest darrer va transmetre l'oracle sibil·lí que va instituir el ritual.[4] Aquesta informació es complementa amb un document epigràfic, el commentarium ludorum saecularium, una mena de registre de les cerimònies, que és l'únic esment antic del nom d'Horaci. Les celebracions, dedicades a Dis Pater i Prosèrpina, es feien durant tres nits; en temps d'August, els quindecemviri hi van afegir cerimònies diürnes.[5] Durant la primera nit, del 31 de maig a l'1 de juny, August i Agripa feien sacrificis a les Moires a la vora del Tíber. L'endemà es feia un sacrifici a Júpiter al Capitoli. Durant la segona nit, s'oferien regals a Ilitia, i durant el dia, s'oferia un sacrifici a Juno al Capitoli. La tercera nit, es sacrificava una truja a la Mare Terra. Durant el dia, es feien ofrenes a Apol·lo i Diana al turó Palatí.[6] Després de l'última ofrena es representava el poema d'Horaci.
August va encarregar el poema, que "valorava els escrits [d'Horaci], i els creia tan dignes de durar per sempre que li va encarregar la composició del Carmen saeculare i la celebració de la victòria dels seus gendres, Tiberi i Drus, sobre els vindelicis".
Representació i publicació
[modifica]El Carmen saeculare és l'únic poema llatí interpretat del qual s'han conservat les condicions d'interpretació.[7] Els actes de la cerimònia, doncs, l'evoquen:
Sacrificio perfecto puer. [X]XVII quibus denuntiatum erat patrimi et matrimi et puellae totidem carmen cecinerunt; eo[de]m modo in Capitolio. Carmen composuit Q. Hor[at]ius Flaccus<ref group="a">Corpus Inscriptionum Latinarum, VI, 32323, 147-149, conservat al Museu de les Termes de Dioclecià.
El poema és recitat, doncs, per un cor mixt, cosa molt rara en la tradició grega,[8] i l'oracle sibil·lí suggereix que, si més no, algunes parts no van ser cantades per xiquets i xiquetes. Els intents d'atribuir versos específics a un cor o a l'altre han estat molts, amb resultats diversos, tot i que sembla acceptat que les estrofes 1, 2 i 19 han de ser cantades pels cinquanta-quatre xiquets junts.[9] La distribució proposada més recentment és aquesta:[10]
- Cor complet: estrofes 1, 2 i 19;
- Cor de xiquets: estrofa 3, línies 33 i 34 de l'estrofa 9; estrofes 10 a 14, després 16 i 17;
- Cor de xiquetes: estrofes 4 a 8, línies 35 i 36 de l'estrofa 9; estrofes 15 i 18.
El poema es recita dues vegades: primer davant del Temple d'Apol·lo Palatí, que Horaci té cura d'esmentar al vers 65, després davant del Temple de Júpiter Capitolí. El text en si mateix reflecteix aquest moviment, perquè acaba, després de les invocacions a Apol·lo, amb una súplica a Júpiter.[11] La representació del poema té lloc després que s'hagen executat totes les oracions i sacrificis. No és pas una part integral del ritu, i sembla una innovació important: el poema no té funció religiosa, només conclou les cerimònies destacant l'esperit que se'n desprén.[12]
El poema es va publicar per separat, independentment de les Odes, i es gravà en una data indeterminada després dels jocs.[13]
Estructura i resum
[modifica]El poema consta de dinou estrofes sàfiques, o 76 versos. Aquesta és la forma més simple dels tretze metres que utilitza Horaci en els seus poemes lírics.[14] En general, el llenguatge del Carmen és realment molt senzill: aquesta facilitat és apropiada per als joves recitadors que havien de recitar el poema.[15]
Fonts
[modifica]El Carmen saeculare pertany a la tradició del pean, un gènere poètic grec d'essència religiosa, del qual és la primera imitació en llatí.[16] És una lloança i invocació a Apol·lo i, en menor mesura, a Àrtemis, i també presenta altres deïtats.[15] Conté temes recurrents: profecia, justícia divina, rituals i sacrificis. De forma mètrica complexa, es canta i balla amb motiu de festes religioses, la majoria de vegades per xics joves. El gènere havia arribat al punt àlgid amb Píndar al segle V abans de la nostra era: el pean 6 pot haver inspirat la imatge d'Apol·lo, un déu menys violent que protector, que dona el Carmen;[17] més generalment, el moviment del poema (recurs a un mite fundacional de la ciutat per a celebrar els èxits de l'heroi) segueix el model de la majoria de les odes epinicianes de Píndar.[18]
Un himne religiós
[modifica]
El terme llatí carmen, amb el verb cano, es refereix a un poema, una cançó, un encanteri, o una paraula màgica: tots aquests aspectes es troben efectivament en el poema.[19] La preeminència dels modes imperatiu i subjuntiu confirma la intenció general del text: una pregària de petició i desig.[20]
_-_Foto_di_Giovanni_Dall'Orto,_13-Mar-2012.jpg)
Un poema polític
[modifica]
Mentre que August és relativament discret en el poema, i només se l'esmenta en la perífrasi "l'il·lustre descendent d'Anquises i Venus" el Carmen saeculare és, però, una celebració de la nova era que constitueix el seu regnat. Celebra el poder de manera general: el de la sibil·la i els seus versos; el del Destí que va conduir Enees a Itàlia; el dels déus; el dels membres del cor; i per descomptat el poder d'August.[21]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Perret, 1959, p. 161.
- ↑ Putnam, 2000, p. 141.
- ↑ Perret, 1959, p. 162.
- ↑ Fraenkel, 1957, p. 365.
- ↑ Perret, 1959, p. 163.
- ↑ Villeneuve, 1929, p. 187.
- ↑ Barchiesi, 2002, p. 108.
- ↑ Barchiesi, 2002, p. 117.
- ↑ Schmidt, 2009, p. 133.
- ↑ Schmidt, 2009, p. 137.
- ↑ Schmidt, 2009, p. 131.
- ↑ Fraenkel, 1957, p. 380.
- ↑ Schmidt, 2009, p. 127.
- ↑ Putnam, 2000, p. 107.
- 1 2 Barchiesi, 2002, p. 116.
- ↑ Barchiesi, 2002, p. 113.
- ↑ Putnam, 2000, p. 105.
- ↑ Putnam, 2000, p. 110.
- ↑ Putnam, 2000, p. 132.
- ↑ Putnam, 2000, p. 240.
- ↑ Putnam, 2000, p. 103.
