The New York Times
|
|||||
  | |||||
| Lema | All The News That's Fit To Print | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | diari lloc web | ||||
| Indústria | edició | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | New-York Daily Times (en)  | ||||
| Creació | 18 setembre 1851 | ||||
| Fundador | George Jones i Henry Jarvis Raymond | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Membre de | New York News Publishers Association (en) Alliance for Audited Media (en) JournalList (en) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Editor en cap | Joseph Kahn (2022–) | ||||
| Treballadors | 1.700 (2021) | ||||
| Propietat de | The New York Times Company | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Format per | |||||
| Part de | web semàntic | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | nytimes.com | ||||
             | |||||
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units. És el primer diari del seu país en tiratge, difusió i influència.[1][2][3][4]
Va ser fundat el 18 de setembre de 1851 per Henry Jarvis Raymond[5] (fundador de l'agència Associated Press el 1856) i George Jones. Adolph Ochs va adquirir el Times el 1896, i sota la seva direcció el diari adquirí abast internacional i gran reputació.[6] Durant la guerra del Vietnam, basant-se en papers qualificats oficialment com a secrets, denuncià el fet que el govern estatunidenc amagués l'autèntica situació de la guerra, i per aquest motiu el diari va ser portat als tribunals.[7]
The New York Times Company és l'empresa propietària del diari, que també publica altres diaris, entre ells el The Boston Globe. Participa amb els diaris New York Herald Tribune i The Washington Post en l'edició internacional del Herald Tribune, que s'edita a París.[8]
L'estil lingüístic en la redacció del diari i pel que fa a les capçaleres és bastant conservador. L'orientació política del diari és més aviat liberal, en el sentit que aquest terme té als Estats Units, però els seus redactors gaudeixen de gran independència.
En setembre de 2025 Donald Trump va iniciar accions legals contra The New York Times per interferència en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 en favor del Partit Demòcrata.[9]
Organització
[modifica]Personal de notícies
[modifica]A més a més de les seus pròpies de Nova York, el diari té sales de redacció a Londres i Hong Kong. La seva redacció a París, que havia estat la seu de l'edició internacional del diari, va tancar l'any 2016, tot i que la ciutat es manté una redacció i una oficina de publicitat. El diari també té un centre d'edició i agència de noticies a Gainsville, Florida.
A partir de 2013, el diari va tenir 6 redaccions a la regió de Nova York, 14 en altres llocs dels Estats Units, i 24 en altres països.
L'any 2009, Russ Stanton, editor de Los Angeles Times, un competidor, va declarar que el departament de The New York Times doblava la mida del de Los Angeles Times, el qual tenia un departament de 600 en el moment.
Familia Ochs-Sulzberger
[modifica]L'any 1896, Adolph Ochs va comprar The New York Times, un diari perdedor de diners, i va formar New York Times Company. La familia Ochs-Sulzberger, una de les dinasties del diari dels Estats Units, ha posseït The New York times des de llavors. L'editorial va començar a cotitzar el 14 de gener de 1969, cotitzant 42 dòlars en American Stock Exchange. Després d'això, la familia va continar exercint control a través de la seva propietat d'abast majoritari de la Classe B de vots. Als accionistes de classe A se'ls permeten drets de votació restricitus, mentre que als de Classe B tenen drets de votació oberts.
Història del diari
[modifica]El diari va ser fundat el 18 setembre de 1851 pel banquer George Jones i el periodista i polític Henry Jarvis Raymond. Aleshores es deia New York Daily Times. El títol va ser rebatejat com a New York-Times el 1857 i el guionet es va eliminar el 1896.[10]
Les edicions dominicals del New York Times van començar el 1861 per oferir una cobertura més completa dels esdeveniments relacionats amb la Guerra Civil.
Després de la Guerra Civil, el New York Times va denunciar els polítics que volien redistribuir algunes de les propietats dels amos d'esclaus a antics esclaus (com el representant Thaddeus Stevens i el senador Charles Sumner, acusats de ser mals americans). Intentar justificar la confiscació de terres del sud per una suposada necessitat de fer justícia als esclaus alliberats és, de fet, atacar les arrels de la propietat tant al Nord com al Sud.[11] El diari va guanyar el seu primer Premi Pulitzer el 1918 pels seus articles sobre la Primera Guerra Mundial.
El 1942, el diari va començar a publicar els seus famosos mots encreuats[12] a l'edició dominical. A partir del 1950, la seva publicació es va convertir en diària, i la dificultat de les graelles va anar augmentant a mesura que avançava la setmana.
El diari va adquirir l'emissora de ràdio de música clàssica WQXR el 1944, a petició del seu propietari, John V. L. Hogan (en), que rebutja l'oferta de comprar el New York Post. Es va convertir en una de les emissores de ràdio més grans i prestigioses de la zona de Nova York.
El 1946, el New York Times va presentar una secció de moda i va llançar una edició internacional que va acabar el 1967 quan l’International Herald Tribune va ser adquirit en col·laboració amb The Washington Post.
El 1963, el diari es va posicionar a favor del cop d'estat contra el president de la República Dominicana, Juan Bosch. Ell, el primer president elegit democràticament des del derrocament de la dictadura de Rafael Trujillo, va dur a terme una política reformista considerada perillosa en el context de la paranoia anticomunista posterior a la revolució cubana.[13]
La secció d'articles d'opinió, abreviatura de davant de la pàgina editorial, va aparèixer a partir del 1970. A diferència de l’editorial, està signat per periodistes del diari o escriptors independents, i reflecteix opinions no relacionades amb el consell editorial del diari. La versió en línia del New York Times es va llançar el 1996. Així, els lectors de tot el món poden accedir als articles més recents de forma gratuïta. El 27 de juny de 2012, també es va oferir una edició xinesa a Internet.[14]
El New York Times va anunciar a octubre del 2014 que eliminaria uns 100 llocs de treball de periodistes,[15] tot i un augment dels seus resultats financers. El diari va publicar la primera investigació sobre el productor de cinema Harvey Weinstein, que va desencadenar el moviment Me Too el 2017.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Pulitzer Prizes – The New York Times Company». The New York Times Company [Consulta: 23 juny 2015].
- ↑ Rainey, James; Garrison, Jessica «Pulitzer winners span old, new media». Los Angeles Times, 17 abril 2012 [Consulta: 23 abril 2012].
- ↑ Chabon, Michael «The New York Times». The New York Times [Consulta: 23 abril 2012].
- ↑ Ember, Sydney «Pulitzer Prizes: Daily News and ProPublica Share Public Service Award; New York Times Wins 3». The New York Times, 10-04-2017.
- ↑ Berger, Myer. The Story of The New York Times 1851-1951. Simon and Schuster, 1951, p. 3–4.
- ↑ «Adolph S. Ochs Dead at 77; Publisher of Times Since 1896» (en anglès). The New York Times, 09-04-1935. Arxivat de l'original el 2012-06-01 [Consulta: 18 agost 2026].
- ↑ Cohen, Noam «Pentagon Papers». The New York Times [Consulta: 18 setembre 2008].
- ↑ Beardsley, Eleanor «Readers Lament 'International Herald Tribune' Name Change». National Public Radio.
- ↑ Savage, Michael. «Donald Trump files $15bn lawsuit against the New York Times» (en anglès). The Guardian, 16 setembre 2025. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ «It Can Hyphen Here: Why the New-York Historical Society Includes a Hyphen». New-York Historical Society. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Frank Browning. Histoire criminelle des États-Unis. Nouveau monde, 2015, p. 269.
- ↑ Caroline Sallé «Le New York Times renforce son offre de jeux sur mobile». Le Figaro, encart Le Figaro Économie, 20-21 març 2021, p. 28.
- ↑ Maurice Lemoine. Les enfants cachés du général Pinochet. Précis de coups d’États modernes et autres tentatives de déstabilisation. Don Quichotte, 2015, p. 628.
- ↑ «Un site chinois pour le New York Times» (en francès). Le Figaro, 28-06-2012. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Le New York Times va supprimer une centaine de postes de journalistes» (en francès). Le Monde, 01-10-2014 [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Comment la présidence chaotique de Donald Trump a changé le New York Times» (en francès). Le Monde.fr, 05-03-2021 [Consulta: 6 març 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- The New York Times - Lloc web oficial (anglès americà)
- The New York Times Picker Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.
- International New York Times Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine.
- New York Times articles about The New York Times
- The New York Times Company
