Principat
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Per a altres significats, vegeu «Principat (Roma)». |
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep,[1][2] com ara Andorra.
Aquest model de govern es va donar molt a l'edat mitjana i a l'Edat Moderna en els períodes entre el segle XV i el XVIII. L'establiment d'un principat significava el pas de tots (estat sobirà) o part (estat vassall)[3][4] dels poders d'un rei a un súbdit. L'aparició del principat territorial responia a la necessitat d'autonomia de territoris fronterers per ser més eficaços contra els atacs enemics, l'audàcia o emprenedoria dels comptes o ducs i la cohesió interna crítica amb el poder reial.[5]
Tipus
[modifica]Al llarg de la història i a diferents indrets es poden distingir diversos tipus de principats:
- Petit territori on el sobirà és un Príncep hereditari. Exemples actuals són Mònaco i Liechtenstein.
- En algunes monarquies és el territori associat al títol exclusiu de l'hereu, però sense cap paper com a governant. Per exemple, el Príncep de Girona a la Corona d'Aragó, el Príncep d'Astúries al Regne de Castella, el Príncep de Viana al Regne de Navarra, el Príncep de Gal·les al Regne Unit.
- En el sentit llatí de principatus, 'sobirania', és el territori on el sobirà no en té un títol específic o ho és en funció d'un altre títol. Per exemple, el Principat de Catalunya amb el Comte de Barcelona, el Principat d'Andorra amb un bisbe i un president electe.
- Un exemple interessant és la llei Principat de SAS Giovanni Natoli. Al segle xi, com al Regne de Sicília, el Principat de Sperlinga, on el rei Felip IV va concedir a Joan Forti Natoli, per a ell i els seus descendents, no només el títol de príncep, però la transformació de la Baronia al Principat, i la seva licentia populandi cum Privilegium aedificandi o amb el privilegi "ser capaç de prendre la terra."
En català el Principat és, per antonomàsia, el Principat de Catalunya.[6] Andorra se sol anomenar coprincipat i els coprínceps no són ni hereditaris ni vitalicis.
Principats actuals
[modifica]En l'actualitat existeixen, entre uns altres, els següents principats: Liechtenstein, Mònaco i Andorra. Per motius històrics, també forma part del nom oficial de la comunitat autònoma espanyola del Principat d'Astúries i de la denominació extraoficial de la nació constituent britànica del Principat de Gal·les. Els títols de príncep d'Astúries i príncep de Gal·les són ostentats pels hereus a les corones d'Espanya i el Regne Unit, respectivament.
També trobem altres tipus de principats, com el de Catalunya, el qual va rebre aquest nom durant l'existència de la Corona d'Aragó i va estar plenament vigent fins al segle XIX. No obstant això, al Reial decret de 30 de novembre de 1833 pel qual s'estableix la divisió provincial d'Espanya de Javier de Burgos, l'únic principat que s'esmenta és el d'Astúries, esmentant Catalunya simplement així.
Actualment hi ha tres Estats sobirans amb el rang de principat, en què el príncep és el cap de l'Estat. Són:
Andorra - Principat d'Andorra (en el cas Andorrà hi ha dos coprínceps, el bisbe de la Seu d'Urgell i el President de França)[7]
Liechtenstein - Principat de Liechtenstein
Plantilla:Bandera/MON - Principat de Mònaco.
A més, dues regions històriques mantenen la institució a títol merament honorífic, part de dos Estats monàrquics, sent el príncep el successor del tron dels mateixos. Són:
Astúries - Principat d'Astúries (Espanya)
Gal·les - Principat de Gal·les (Regne Unit)
Referències
[modifica]- ↑ Pere, Labernia. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 2. Espasa Germans, 1865, p. 403.
- ↑ Old Church Slavonic Base Form Dictionary Arxivat 2009-04-29 a Wayback Machine., Приступљено 8. 4. 2013.
- ↑ Hughes, Michael (1992). Early Modern Germany, 1477–1806, MacMillan Press and University of Pennsylvania Press, Philadelphia, p. 18. ISBN 0-8122-1427-7.
- ↑ «liege subject». The Free Dictionary. [Consulta: 11 novembre 2020].
- ↑ Feudalismo, señorío y nobleza en la Castilla medieval, p. 102-104.
- ↑ «principat | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ «Els coprínceps d’Andorra presidiran per primera vegada la sessió del Consell General del 28 d’abril». Vilaweb, 13 abril 2026. [Consulta: 25 juliol 2026].
Vegeu també
[modifica]
