Cynric
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle V  | ||||||
| Mort | 560 (Gregorià) | ||||||
| rei de Wessex | |||||||
| 534 – 560 | |||||||
← Cerdic Ceawlin → | |||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | governant | ||||||
| Família | |||||||
| Família | Casal de Wessex | ||||||
| Cònjuge | unnamed wife of Cynric of Wessex | ||||||
| Fills | Ceolwulf, Cutha of Wessex, Ceawlin de Wessex | ||||||
| Pares | Creoda Cerdic i unnamed wife of Creoda of Wessex | ||||||
| Germans | Creoda | ||||||
Llista
| |||||||
Cynric fou rei de Wessex del 534 al 560. L'etimologia del sufix -ric, present en la paraula Cynric, procedeix de l'anglès antic i significa "governant". Tot i que alguns estudiosos han proposat que els noms de Cynric, el del seu predecessor, Cerdic, i el del successor, Ceawlin, eren noms d'origen celtobrità,[1], derivat d'una arrel que significa "rei perseguidor" o "rei gos de cacera" i que s'escriu cinir en gal·lès antic i kynyr en gal·lès mitjà.[2] La pedra de Wroxeter, desenterrada el 1967 en un context post Imperi Romà i datada en un període anterior entre el 460 i el 475; té una inscripció que diu CUNORIX MACUS MAQVI COLINE, que s'ha tradueix «Cunorix fill de Maqui Coline», ambdós considerats noms propis irlandesos. Cunorix és doncs una altra forma del nom Cynric.[3][1]
Història
[modifica]Tot el que es coneix d'aquest rei prové de la Crònica anglosaxona, on es diu que era fill de Cerdic, una contradicció respecte al que posa al prefaci de la llista de reis, on diu que era fill de Creoda, fill de Cerdic.[4] Durant el seu regnat es diu que els saxons s'expandiren cap al Wiltshire contra una gran resistència i que capturaren Searobyrig o Old Sarum, proper a Salisbury, el 552. El 556 ell i el seu fill Ceawlin guanyaren una batalla contra els britans a Beranburh, avui identificat com el castell de Barbury. Però l'any és una imprecisió de la crònica, ja que també es diu que van arribar a l'illa de la Gran Bretanya el 495.[5]
Llegenda
[modifica]Cynric apareix com a personatge en la llegenda artúrica. Ell mori a mans del rei Artús, mentre que sir Lancelot mata a Cerdic a la batalla de Badon Hill (Mons Badonicus).[6]
Referències
[modifica]- 1 2 Wright i Jackson, 1968, p. 296—300.
- ↑ Clemoes, 1981, p. 30.
- ↑ Laing, 1975, p. 114.
- ↑ Whitelock, 1996, p. 195.
- ↑ Chisholm, 1911, p. 534.
- ↑ Lupack, 2007, p. 438.
Bibliografia
[modifica]- Chisholm, Hugh. The Encyclopædia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, Literature and General Information, Volum 28, 1911.
- Clemoes, Peter; Keynes, Simon; Lapidge, Michael. Anglo-Saxon England. Cambridge University Press, 1981. ISBN 0-521-03834-0.
- Keys, Jim. Moments in Time. Lulu. ISBN 978-1-4477-6492-2.
- Laing, L.R.. The archaeology of late Celtic Britain and Ireland, c. 400-1200 AD. Taylor & Francis, 1975. ISBN 0-416-82360-2.
- Lupack, Alan. The Oxford Guide to Arthurian Literature and Legend. Oxford University Press, 2007.
- Myres, John Nowell Linton. The English Settlements. Oxford University Press, 1989. ISBN 0-19-282235-7.
- Whitelock, Dorothy. English Historical Documents, 500-1042. Psychology Press, 1996.
- Wright, R.P.; Jackson, K.H. «A Late Inscription from Wroxeter». The Antiquaries Journal, 48, 2, 1968.
