Amfiarau
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Erifile |
| Mare | Hipermnestra |
| Pare | Ecles i Apol·lo |
| Fills | Demonassa, Alcmeó, Amfíloc, Catil, Alèxida i Eurídice (filla d'Amfiarau) |
| Altres | |
| Càrrec | rei d'Argos |
 | |
En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic: Ἀμφιάραος o Ἀμφιάρεως) 'el doblement maleit'[1] (en llatí: Amphiaraus) era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi. Va succeir son pare com a rei d'Argos, i es va casar amb l'Erifile (Ἐριφύλη, Eriphȳle). Zeus i Apol·lo el van afavorir, i Zeus li va concedir el do de la profecia.[2]
La seva esposa, Erifile, que havia estat subornada amb el collaret d'Harmonia per Polinices (Πολυνείκης), el va convèncer perquè participés en l'expedició dels set Cabdills contra Tebes,[a] tot i que ell sabia que, si ho feia, hi moriria. Abans de partir, va demanar als seus fills Alcmeó i Amfíloc que vengessin la seva mort. De camí cap a la batalla, sovint va advertir els altres guerrers que l'expedició fracassaria, i culpava Tideu (Τυδεύς) per haver-la impulsada. Mentre anaven a Tebes van passar per Nemea, i els herois, assedegats, van demanar aigua a Hipsípile, l'esclava encarregada de la custodia d'Ofeltes, fill del rei del país. Per satisfer-los, la noia va deixar un moment sol al nen i els va indicar la font. Però un oracle havia ordenat que no es deixés mai en noi a terra abans que pogués caminar. Una serp que guardava la font es va llançar contra la criatura i la va ofegar. Amfiarau va explicar el significat d'aquell presagi, dient que l'expedició fracassaria i els herois moririen.[3]
Davant de les set portes de Tebes van esdevindre els combats i Amfiarau va tenir un paper destacat. Tideu, un «dels set» havia caigut ferit al ventre per Melanip (Μελάνιππος), i Amfiarau va anar a venjar-lo matant Melanip, li va tallar el cap i el va portar ensangonat a Tideu, que el va obrir i es va menjar el cervell. Atena, que volia concedir la immortalitat a Tideu, davant d'aquest fet es va horroritzar i va renunciar al seu propòsit.[3]
Però Amfiarau no va ser capaç de fer front a Periclimen (Περικλύμενος). Quan Periclimen, el fill de Posidó, el perseguia per matar-lo, Zeus va llançar un llamp que va obrir la terra, i Amfiarau, el seu carro i els seus cavalls, i el seu auriga, Bató, van desaparèixer per l'esvoranc.[2] En temps de Pausànias s'ensenyava el lloc on havia desaparegut l'heroi, a Potnies.[4] Zeus li va concedir la immortalitat i Amfiarau va seguir pronunciant els seus oracles a la ciutat costanera d'Oropos (Ωρωπός), a l'Àtica on era venerat com un heroi sanador.[3]
El seu fill Alcmeó (Ἀλκμαίων) va venjar-ne la mort matant sa mare, i per aquest crim de parricidi va ser perseguit per les erínies (Ἐρινύες).[3] Amfiarau va tenir altres fills i filles: Demonassa, casada amb Tersandre, Amfíloc, que va participar en la guerra de Troia, Catil, que emigrat a Itàlia va lluitar contra Eneas, Alèxida, i Eurídice.[3]
Notes
[modifica]- ↑ Èsquil descriu l'expedició a la tragèdia Els set contra Tebes.
Referències
[modifica]
- ↑ Karl Kerenyi, The Heroes of the Greeks 1959:296.
- 1 2 Thorburn, John E. FOF Companion to Classical Drama (en anglès). Infobase Publishing, 2005, p.38. ISBN 0816074984.
- 1 2 3 4 5 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 27-28. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 10, 4
