Tiflis
| Tiflis | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Tiflis | ||||
| Coordenadas | 41°43′21″N 44°47′33″E / 41.7225, 44.7925 | |||
| Entidad | Mjare, Gran cidá, Ciá, Capital nacional y Entidá territorial almenistrativa | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Geólgia | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 720 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 575 m s. n. m. | |||
| Puebración (2014) | ||||
| • Total | 1118035 hab. | |||
| • Densidá | 1552,83 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+04:00 | |||
| Código postal | 0100–0199 | |||
| Prefijo telefónico | 32 | |||
| y https://my.tbilisi.gov.ge/ Sitio web oficial | ||||
Tiflis[1] (Prantilla:Lang-ka, Prantilla:Audio) es la capital de Georgia i la ciá más grandi del país. Está ala veras del ríu Kurá (en georgianu მტკვარი, Mt'k'vari), tien 1 345 000 abitantis i una superficie de 726 km².
Fundá nel sigru V por Vajtang I Gorgasali, el monarca de l’antigua región d’Iberia caucásica, tamién conocía comu Kartli, Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela avenía Rustaveli, diseñá pol barón Haussmann, i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de Narikala. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena Ruta dela Seda, Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis.
La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los alemanis del Cáucasu ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica Revolución delas rosas, que tuvo lugal ena praça dela Libertá i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, Eduard Shevardnadze, fue apartau del poder.
La ciá quenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus prencipalis lugaris turísticus son la catedral de Sameba, la praça dela Libertá, la catedral de Sioni, la Ilesia de Meteji, Narikala, el Parlamentu de Georgia, la avenía Rustaveli, el Teatru dela Ópera i Ballet, la Basílica d’Anchisjati, la montaña de Mtatsminda i la ilesia de Kashveti, cerca dela qual se topan el museu Nacional de Georgia, el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris Niko Pirosmani i Ladó Gudiashvili.
Estoria
[adital | adital cóigu]Primerus tiemprus
[adital | adital cóigu]
D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei Vajtang I Gorgasali de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri Tbilisi deriva dela antigua palabra georgiana tpili, que significa calienti, i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi.
Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000 a. C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos persas; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de Meteji i Abanotubani.
Designación comu capital
[adital | adital cóigu]El rei Dachi I Ujarmeli (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de Mtsjeta a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de Cólquida no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia.
Dominación estrangera
[adital | adital cóigu]
El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: Persia, el Imperiu bizantinu, los árabis i los turcus selyúcidas. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X.
Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue saqueá polos exércitus bizantinu i jázaru. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un emiratu en Tiflis. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan.
Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu
[adital | adital cóigu]En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60 000 georgianus frenti a unus 300 000 turcus, las tropas del rei David IV de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi Kutaisi, l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80 000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela reina Tamara, Shotá Rustaveli trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, El caballeru ena piel de pantera. Esti periodu es llamau de contino la Edá d’Oru de Georgia o el renacimientu georgianu.
La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá
[adital | adital cóigu]La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol Imperiu corasmiu i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu mongol. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala pesti negra, la ciá fue arrassá comu tantas otras.

Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por Tamerlán. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de Tabriz. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de Uzun Hassan. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei David X de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus otomanus i persas. El rei Erekle II de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra Persia sola, Erekle II solicita l’ayua de Rusia.
Tiflis baxu control rusu
[adital | adital cóigu]
En 1801, quandu el reinu georgianu de Kartli-Kajeti s’unió al Imperiu rusu, Tiflis se convirtió ena capital dela Governación de Georgia. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de Transcaucasia comu Batumi, Poti, Bakú i Ereván. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. Iliá Chavchavadze, Akaki Tsereteli, Iakob Goguebashvili, Aleksandr Griboyédov i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis.

La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, Aleksandr Pushkin, Lev Tolstói, Mijaíl Lérmontov, la familia Románov i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli Golovín (ogañu conocía comu avenía Rustaveli).
A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol Cáucasu. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional.
Independencia (1918-1921)
[adital | adital cóigu]
Endispués dela Revolución Rusa de 1917, la ciá sirvió comu centru del gobiernu de Transcaucasia, qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti Federación Transcaucásica con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —Georgia, Armenia i Azerbaiyán— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela Repúbrica Democrática de Georgia ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis.
Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la Nuversidá Estatal de Tiflis fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas.
Baxu el poder soviéticu
[adital | adital cóigu]
En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas fuerças soviéticas bolcheviquis de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela Repúbrica Socialista Soviética de Georgia. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela Unión Soviética. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS.
Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de Jrushchov), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión.
Tiflis endispués del fin dela URSS
[adital | adital cóigu]
Endispués del colapsu dela Unión Soviética, Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi guerra civil que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de Zviad Gamsajurdia i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era Shevardnadze (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100 000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola Revolución delas rosas. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía.
En abostu de 2008, nel marcu dela Guerra n’Osetia del Sul, avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.[2] El aeródromu sufrió serius dañus.
Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.[3]
Geografía
[adital | adital cóigu]Ubicación
[adital | adital cóigu]

Tiflis se topa nel Cáucasu Sul a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del ríu Mt'k'vari. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe teflisensi o teflitanu, de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.[4]
El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30 km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu.
Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu.
Climi
[adital | adital cóigu]
El climi de Tiflis puei sel classificau comu subtropical húmedu moderau (clasificación climática de Köppen, Cfa). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’Asia central i Siberia, comu polas massas subtropicalis i húmedas del Atlánticu i el mari Negru dendi l’oesti.
Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i Caspiu) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis.
La temperatura media anual es de 12,7 °C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9 °C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4 °C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23 °C i la máxima absoluta es de 40 °C. La precipitación media anual es de 568 mm i mayu es el mes más lluviosu (90 mm), mentris qu’eneru es el más secu (20 mm). La nievi cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién.
Demografía
[adital | adital cóigu]Tiflis tien una puebración de 1 400 000 abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá azeríes, kurdus, osetius, abkhazus, ucranianus, griegus, judíus, estonius, alemanis, enti otrus.
Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus étnicus. Alreol del 90 % dela puebración está formá por georgianus étnicus, con puebracionis significativas d’armenius, rusus i azerbaiyanus. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu osetius, abkhazus, ucranianus, griegus, judíus, assirius, yazidís i otrus.[5][6][7][8][9]
Idioma
[adital | adital cóigu]El georgianu es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra rusu.
Religión
[adital | adital cóigu]Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela Ilesia Ortodoxa Georgiana. La Ilesia Ortodoxa Rusa i la Ilesia Apostólica Armenia tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu musulmana, principalmenti dela rama chií, mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el judaísmu.[10] La ciá tamién acoyi una comunidá católica romana i una minoría yazidí, que rendi cultu nel Templu Sultan Ezid.[11][12]
Desportis
[adital | adital cóigu]
El estadiu más grandi es el Dinamo Arena —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol Estadiu Mikheil Meskhi —capacida de 24 680—. El Palaciu delos Deportis acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El Pabellón de Baloncestu de Vere es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus.
El fútbol es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol rugbi i el baloncestu.[13] Otrus deportis popularis incluyin la lucha, el tenis, la natación i el waterpolu.
Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela National Basketball Association estauunidensi, Zaza Pachulia i Nikoloz Tskitishvili, son naturalis de Tiflis.
El club de fútbol más representativu de Tiflis, el Dinamo Tbilisi, ganó la Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81, convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela Euroliga de 1962.
Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu EuroBasket 2022 ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).[14][15]
| Club | Deporti | Estadiu |
|---|---|---|
| Lelo Saracens | Rugby Union | Lelo Sport Centre |
| RC Armazi Tbilisi | Rugby Union | Shevardeni Stadium |
| RC Locomotive Tbilisi | Rugby Union | Avchala Stadium |
| RC Army Tbilisi | Rugby Union | Avchala Stadium |
| FC Dinamo Tbilisi | Fútbol | Boris Paichadze Stadium |
| FC Lokomotivi Tbilisi | Fútbol | Mikheil Meskhi Stadium |
| FC Saburtalo Tbilisi | Fútbol | Bendela Stadium |
| FC WIT Georgia | Fútbol | Mikheil Meskhi Stadium #2 |
| BC Dinamo Tbilisi | Baloncestu | Tbilisi Sports Palace |
| BC TSU Tbilisi | Baloncestu | Tbilisi Sports Palace |
| BC MIA Academy | Baloncestu | Tbilisi Sports Palace |
| BC Armia | Baloncestu | Tbilisi Sports Palace |
| Maccabi Brinkford Tbilisi | Baloncestu | Tbilisi Sports Palace |
| B.C. VITA Tbilisi | Baloncestu | Tbilisi Sports Palace |
Meyus de comunicación
[adital | adital cóigu]La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu Rustavi 2, Imedi, TV Pirveli, Mtavari Arkhi, Formula, Maestro i la cadena pública de radiodifusión, enti otras.
Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula.
Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu 24 Saati («24 horas»), Rezonansi («Resonancia»), Alia, el diariu en inglés The Messenger, publicaciones semanalís comu FINANCIAL, Georgia Today i The Georgian Times.
Coltura
[adital | adital cóigu]Arquitetura
[adital | adital cóigu]La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.[16] Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917).
Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista.
Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el Biltmore Hotel Tbilisi—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá.
La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del Ministeriu de Carreteras de 1975 i el Palaciu de Bodas de 1984.
La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.[17]
Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, Axis Towers, Holiday Inn Tbilisi, King David Residences— comu problemas con costrucionis sin regulación.


Museus d’arti i galerías
[adital | adital cóigu]Tiflis acoyi varius museus i espacius artísticus importantis:
- La redi del Museu Nacional de Georgia, incluyendu el Museyu d’Arti de Georgia.
- El Museu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.[18]
Otras institucionis culturalis incluyin el Museu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze i la Casa delos Escritoris de Georgia.
Artis escénicas
[adital | adital cóigu]Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu:
- Conservatoriu Estatal de Tiflis
- Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis
- Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli
- Teatru Académicu Estatal Marjanishvili
- Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze
- Royal District Theatre

Festival de cini
[adital | adital cóigu]El Festival Enternacional de Cini de Tiflis (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinimatográficu Prometheus. Emprencipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.[19] La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.[20]
Capital Mundial del Libru
[adital | adital cóigu]Tiflis fue designá Capital Mundial del Libru pa 2021 pola UNESCO, en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.[21]
Turismu
[adital | adital cóigu]La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.[22]

Prencipalis lugaris d’enterés
[adital | adital cóigu]Enti los monumentus i atracionis destacaus están:
- Fortaleza de Narikala —sigrus IV-XVII—
- Basílica d’Anchiskhati —sigru VI—
- Catedral de Sioni —sigru VIII—
- Ilesia de Meteji
- Catedral de Sameba —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis—
- Puente dela Paz
- Baños sulfurosus de Abanotubani
- Museyu Etnográficu al Airi Libri
- Vieja Tiflis
- Parlamentu de Georgia
- Tribunal Supremu de Georgia
- Bancu Nacional de Georgia
- Circu de Tiflis
Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS.

Vida del seranu
[adital | adital cóigu]Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están:
- Bassiani
- Mtkvarze
- Khidi
- Café Gallery
Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.[23][24][25]
Economía
[adital | adital cóigu]
Con un PIB nominal de 32 mil millonis de lari georgianu —10 mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.[26] El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %.
La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti:
- Comerciu mayorista i minorista
- Transporti i logística
- Servicius financierus
- Hostelería i mercau inmobiliariu
Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul.
La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.[27]
Transporti
[adital | adital cóigu]
El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular.
Aeropuertu
[adital | adital cóigu]El Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus 18 kilometres (11 miles) al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.[28] Es centru de operaciones de Georgian Airways i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central.
Un aeropuertu secundariu domésticu en Aeródromu de Natakhtari conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri.
Metru
[adital | adital cóigu]
El Metru de Tiflis opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metru dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.[29]
El metru está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti.
Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col Aeropuertu Entarnacional de Tiflis i Rustavi está en planificación.[30]
Ferrocarril
[adital | adital cóigu]Tiflis es el principal centru de Ferrocarrilis Georgiánus, con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la Estación central de ferrocarril de Tiflis.
Autobusis i Bus Rapid Transit
[adital | adital cóigu]
La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de Bus Rapid Transit (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.[31]
Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.[32]
Ciclismu
[adital | adital cóigu]El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la pandemia de COVID-19, se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20 km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350 km.[33]
Tranvías
[adital | adital cóigu]Prantilla:Main Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus[34]. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. [35]
Microbusis
[adital | adital cóigu]Los microbusis privaus (marshrutka) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.[36]
Tranvías aéreus
[adital | adital cóigu]Tiflis opera tres sistemas de teleféricu:
- **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012—
- **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016—
- **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021—
El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990, peru los planis de reconstrucción están en marcha.[37]
Funicular
[adital | adital cóigu]El Funicular de Tiflis, abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el Parqui Mtatsminda, nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala Torri de Televisión de Tiflis i a varias instalacionis recreativas.
Alministración
[adital | adital cóigu]El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la Lei dela Capital de Georgia – Tiflis (20 de hebreru de 1998).[38]
Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (Sakrebulo) i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (Meria). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili.
Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los raionis de Tiflis son:
- Vieja Tiflis (ძველი თბილისი)
- Vake-Saburtalo (ვაკე-საბურთალო)
- Didube-Chugureti (დიდუბე-ჩუღურეთი)
- Gldani-Nadzaladevi (გლდანი-ნაძალადევი)
- Isani-Samgori (ისანი-სამგორი)
- Didgori (დიდგორი)
La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis.
Educación
[adital | adital cóigu]Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la Nuversidá Estatal de Tiflis, que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del Cáucasu. Más de 35 000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la Nuversidá Médica Estatal de Tiflis, que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus.

La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La Nuversidá Técnica de Georgia fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990.
Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la Nuversidá del Cáucasu i la Nuversidá Libri de Tiflis, dambas dos ena ciá.
La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia (Atlanta, Estaus Uníus). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Real Academia Española (2005). «Tiflis». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. Consultado el 15 de agosto de 2010.
- ↑ «Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia». La Vanguardia. 10 de agosto de 2008. Archivado desde el original el 7 de septiembre de 2008. Consultado el 10 de agosto de 2008.
- ↑ «« En Tiflis, una modernidad borrada »». mondiplo.com.
- ↑ http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasRonald Grigor Suny 1994 116 - ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasReferenceA - ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadastiflis - ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasSuny1994 - ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasstatistics2002 - ↑ "GeoStat.Ge". geostat.ge. Archived from the original on 19 September 2016. Retrieved 2017-01-31. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "Saint Peter and Paul Catholic Church". georgianholidays.com. Archived from the original on 23 February 2017. Retrieved 2017-01-31. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite news
- ↑ "What is the favorite sport for Tbilisi residents?". ACT - Georgia. Archived from the original on 25 May 2021. Retrieved 26 May 2021. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena". FIBA. 1 April 2021. Archived from the original on 28 December 2021. Retrieved 28 December 2021. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship". Archived from the original on 8 October 2021. Retrieved 31 July 2019. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite book
- ↑ Vogue (2016-11-15). "The Architecture in Tbilisi, Georgia". Vogue (in inglés). Archived from the original on 21 August 2025. Retrieved 2026-01-28. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite news
- ↑ "Tbilisi International Film Festival". Festagent. Retrieved 24 August 2022.
- ↑ "Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival". Culture.pl. Retrieved 24 August 2022.
- ↑ "Tbilisi named World Book Capital 2021". UNESCO. Retrieved 2022-04-19.
- ↑ "9 mln international travelers visited Georgia in 2019". Agenda.ge. Archived from the original on 30 December 2019. Retrieved 30 December 2018. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite news
- ↑ Prantilla:Cite news
- ↑ "Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene". Attitude UK. 9 July 2021. Retrieved 7 September 2021.
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasgdp - ↑ "Regional Statistics". Geostat. Archived from the original on 16 April 2016. Retrieved 6 April 2016. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports". Georgian Today. Archived from the original on 10 December 2018. Retrieved 10 December 2018. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "History". ttc.com.ge. Archived from the original on 31 March 2023. Retrieved 2023-12-22. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite journal
- ↑ "Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes". 28 August 2020. Archived from the original on 8 September 2020. Retrieved 28 August 2020. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow". 20 October 2020. Archived from the original on 31 October 2020. Retrieved 20 October 2020. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს". euronewsgeorgia.com. 8 February 2021. Archived from the original on 28 May 2021. Retrieved 8 February 2021. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "Sustainable Development Projects in Tbilisi" (PDF). unece.org. Archived (PDF) from the original on 2024-06-12. Retrieved 2026-04-05.
- ↑ "Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project". bm.ge (in inglés). 2026-03-31. Retrieved 2026-04-05.
- ↑ ""ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"". 4 June 2019. Archived from the original on 28 May 2021. Retrieved 11 February 2021. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "Major worldwide cable car accidents since 1976". Archived from the original on 31 July 2013. Retrieved 19 December 2012. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ. Parlamento de Georgia. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]- туристический портал (en ruso)
- Páginas con errores en las referencias
- Pages with citations using unsupported parameters
- CS1 inglés-language sources (en)
- Wikipedia:Artículos con datos por trasladar a Wikidata
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en georgiano
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en hebreo
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en esperanto
- Páginas con atijus rotus a archivus
