trauc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾawk/
• Etimologia: Del català antic trauc ‎(traüc, ‘forat’), d’origen preromà, segle XII. Potser d’un gàl·lic *traokom ‎(‘forat’), cognat de l’occità trauc, francès trou.

Nom

trauc m. ‎(plural traucs)

1. (septentrional) forat

Derivats

• trau
• traucar

Descendents

• Sard: traucu

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: curat, curta, truca, trucà, turca

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB