ponent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈnen/ⓘ
	balear /poˈnent/, /puˈnen/
Occidental:	nord-occidental /poˈnen/
	valencià /poˈnent/, /poˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí pōnente(m), acusatiu de pōnens ‎(literalment ‘que es pon’), del verb pōnō ‎(‘posar, pondre’), segle XIV.

Nom

ponent m. ‎(plural ponents)

1. Vent que bufa procedent de l'oest.
2. (punt cardinal) oest
3. Àrea de l'espai en direcció a la posta del sol.

Derivats

• aponentar-se
• ponentada
• ponentejar
• ponentí
• ponentol

Relacionats

Rosa dels vents:

mestral	tramuntana	gregal
ponent		llevant
garbí	migjorn	xaloc

Traduccions

punt en l'horitzó

• Anglès: west ^(en)
• Castellà: poniente ^(es)
• Francès: ponant ^(fr)
• Grec: δύση ^(el) ‎(dissi)
  • Grec antic: ἑσπέρα ^(el) ‎(e̔spera)
• Italià: ponente ^(it)
• Llatí: occidens ^(la)

vent

• Anglès: westly ^(en)
• Castellà: poniente ^(es)
• Francès: ponant ^(fr)
• Grec: ζέφυρος ^(el) ‎(zéfiros), πουνέντες ^(el) ‎(punendes)
  • Grec antic: ζέφυρος ^(el) ‎(zéfiros)
• Italià: ponente ^(it)
• Llatí: favonius ^(la), zephyrus ^(la)

Nom

ponent m. f. ‎(plural ponents)

1. Relator dels assumptes d’una assemblea, corporació, col·legi.
2. (castellanisme) Conferenciant en un congrés.

Traduccions

Relator

• Anglès: reporter ^(en), rapporteur ^(en)
• Castellà: ponente ^(es)
• Francès: rapporteur ^(fr)

Conferenciant

• Anglès: speaker ^(en)
• Castellà: ponente ^(es)
• Francès: rapporteur ^(fr), orateur ^(fr)

Verb

ponent

1. Gerundi del verb pondre.

Variants

• ponguent

Miscel·lània

• Síl·labes: po·nent (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB