-aran

Potser volíeu: aran, Aran, arán, aŕan

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɾan/, occidental /aˈɾan/
• Etimologia: De -ar ‎(‘infinitiu’) i han ‎(‘auxiliar haver’), calc de la construcció analògica del futur en llatí tardà: cantāre habent < cantar han < cantaran.

Desinència

-aran ‎(verbal)

1. Forma conjugada en tercera persona del plural del futur dels verbs regulars en -ar.