close
Vés al contingut

X-SAMPA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres. Aquesta variant es va dissenyar amb l'objectiu d'unificar els diferents alfabets SAMPA i estendre'ls per a arribar a cobrir tots els trets que ara cobreix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

El resultat ha estat un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que empra els 7 bits del codi ASCII.

  • Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI.
  • En X-SAMPA s'usa la barra inversa \ com a caràcter de fuita per a crear un nou símbol. Per exemple O és un so diferent de O\, amb el qual no manté cap relació.
  • Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol que modifiquen. Exceptat en el cas de ~ per a la nasalització, = per a consonant sil·làbica, i ` pels retroflexes i roticitat. Els diacrítics s'uneixen al símbol que modifiquen mitjançant una línia de subratllament _.
  • Els nombres del _1 al _6 s'empren per als diacrítics que denoten el nombre del to en una expressió determinada.

Lletres minúscules

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció Exemples
a a BERJAYA vocal oberta baixa frontal no arrodonida francès dame [dam], espanyol pare [paD4i]
b b BERJAYA oclusiva bilabial sonora anglès bed [bEd], francès bon [bO~]
b_< ɓ BERJAYA bilabial implosiva sonora
c c BERJAYA palatal oclusiva sorda hongarès latyak [lAcAk]
d d BERJAYA oclusiva alveolar sonora anglès dog [dQg], francès doigt [dwa]
d' ɖ BERJAYA retroflexa oclusiva sonora
d_< ɗ BERJAYA dental/alveolar implosiva sonora
BERJAYA vocal frontal, no arrodonida, mig tancada francès ses [es]
f f BERJAYA labiodental fricativa sorda espanyola fi [fi]
g g BERJAYA oclusiva velar sonora anglès go [g@u], francès longue [el~g]
g_< ɠ BERJAYA velar implosiva sonora
h h BERJAYA glotal fricativa sorda anglès house [haUs]
h\ ɦ BERJAYA glotal fricativa sonora
i i BERJAYA vocal frontal, tancada, tibant, no arrodonida espanyol si [si]
j j BERJAYA palatal aproximant espanyol hi ha [aj], anglès yes [jEs], francès yeux [j2]
j\ ʝ BERJAYA palatal fricativa sonora
k k BERJAYA velar oclusiva sorda espanyol carro [karo]
BERJAYA alveolar lateral aproximant espanyol llei [lej]
l' ɭ BERJAYA retroflexa lateral aproximant
l\ ɺ BERJAYA sonora alveolar lateral vibrant simple
m m BERJAYA bilabial nasal espanyol mes [mes]
n n BERJAYA alveolar nasal espanyol no [no]
n` ɳ BERJAYA retroflexa nasal suec hörn [h2:n`]
o o BERJAYA vocal mig tancada, posterior, arrodonida espanyol ull [oxo]
BERJAYA bilabial oclusiva sorda espanyol gos [però]
p\ φ BERJAYA bilabial fricativa sorda japonès fu
BERJAYA uvular oclusiva sorda
r r BERJAYA alveolar vibrant múltiple espanyol gos [però]
r` ɽ BERJAYA retroflexa vibrant simple
r\ ɹ BERJAYA (post-)alveolar aproximant sonora
r\` ɻ BERJAYA retroflexa aproximant
BERJAYA alveolar fricativa sorda espanyol sí [si]
s' ʂ BERJAYA sorda retroflexa fricativa
s\ ɕ BERJAYA alveolopalatal fricativa sorda
t t BERJAYA alveolar oclusiva sorda espanyol el teu [el teu]
t' ʈ BERJAYA sorda oclusiva retroflexa
o o BERJAYA vocal arrodonida posterior tancada tibant espanyol el seu
BERJAYA labiodental fricativa sonora anglès vest [vEst], francès voix [vwa]
v\ (or P) ʋ BERJAYA labiodental aproximant
w w BERJAYA labiovelar aproximant espanyol bé [bweno], anglès west [wEst], del francès oui [wi]
x x BERJAYA velar fricativa sorda espanyol caixa [kaxa]
x\ ɧ BERJAYA postalveolar i velar fricativa sorda
i i BERJAYA vocal frontal tancada arrodonida tibi francès el teu [ty]
z z BERJAYA alveolar fricativa sonora anglès zoo [zu:], francès assot [azOt]
z` ʐ BERJAYA sonora retroflexa fricativa
z\ ʑ BERJAYA alveolopalatal fricativa sonora

Lletres majúscules

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció Exemple
A ɑ BERJAYA vocal oberta posterior no arrodonida de l'anglès start [stA:rt]
B β BERJAYA bilabial fricativa sonora
B\ ʙ BERJAYA bilabial vibrant sonora evoca la interjecció “brrr” (en sentir esgarrifança)
C ç BERJAYA palatal fricativa sorda alemany ich [iC] o welche [vElC@]; anglès human [Cjum@n] (encara que les transcripcions de l'anglès solguin emprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
D ð BERJAYA dental fricativa sonora anglès then [Den]
ɛ BERJAYA vocal mig oberta frontal no arrodonida francès même [mEm]
F ɱ BERJAYA labiodental nasal anglès emphasis ["Eff@sis] (en parla ràpida, si no ["Emf@sis])
G γ BERJAYA velr fricativa sonora grec gamma
G\ ɢ BERJAYA uvular oclusiva sonora
G\_< ʛ BERJAYA uvular implosiva sonora
H ɥ BERJAYA semivocal labiopalatal francès huit [Hi]
H\ ʜ BERJAYA epiglotal fricativa sorda
I ɪ BERJAYA vocal laxa tancada frontal no arrodonida anglès kit [kIt]
I\ vocal tancada central laxa no arrodonida, no apareix a l'AFI
J ɲ BERJAYA palatal nasal espanyol any [all]
J\ ɟ BERJAYA palatal oclusiva sonora hongarès egy [EJ\]
J\_< BERJAYA palatal implosiva sonora
K ɬ BERJAYA alveolar lateral fricativa sorda galés llaw
K\ ɮ BERJAYA alveolar lateral fricativa sonora
ʎ BERJAYA palatal lateral espanyol clau [LaBe] (sense ieisme), italià famiglia
L\ ʟ BERJAYA velar lateral sonora
M ɯ BERJAYA vocal tancada posterior no arrodonida coreà o
M\ ɰ BERJAYA velar aproximant espanyol foc [fweM\o]
ŋ BERJAYA vetllar nasal anglès thing [TIN]
N\ ɴ BERJAYA uvular nasal japonès sant [sant\]
O ɔ BERJAYA vocal arrodonida mig oberta posterior anglès britànic thought [TO:t]
O\ ʘ BERJAYA clic bilabial
P (or v\) ʋ BERJAYA labiodental aproximant
ɒ BERJAYA vocal oberta posterior arrodonida anglès britànic lot [lQt]
R ʁ BERJAYA uvular fricativa sonora francès roi [Rwa]
R\ ʀ BERJAYA uvular vibrant sonora
ʃ BERJAYA palatoalveolar fricativa sorda anglès ship [SIp]
T θ BERJAYA dental fricativa sorda espanyol vegada (sense seseo), anglès thin [TIn]
O ʊ BERJAYA vocal arrodonida posterior tancada laxa anglès foot [fUt]
O\ vocal central laxa tancada arrodonida, no apareix a l'AFI
ʌ BERJAYA vocal mig oberta no arrodonida anglès strut [strVt]
W ʍ BERJAYA labial-velar fricativa sorda escocès when
X χ BERJAYA uvular fricativa sorda galés bach
X\ ħ BERJAYA farinjal fricativa sorda àrab ha’
I ʏ BERJAYA vocal laxa tancada frontal arrodonida alemany hübsch [hYpS]
Z ʒ BERJAYA palatoalveolar fricativa sonora anglès measure ["mEZ.O@]

Altres símbols

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció Exemple
. BERJAYA trencament sil·làbic
" ˈ BERJAYA accent primari
% ˌ BERJAYA accent secundari
& ɶ BERJAYA vocal oberta frontal arrodonida danès drømme
' (or _j) ʲ BERJAYA palatalitzada
* símbol indefinit, SAMPA's “conjunctor”
- separador
/ indeterminació en vocals franceses
{ æ BERJAYA vocal frontal no arrodonida gairebé oberta anglès trap [tr{p]
} ʉ BERJAYA vocal tancada central arrodonida suec sju
1 ɨ BERJAYA vocal tancada central no arrodonida galés el teu
2 ø BERJAYA vocal mig tancada, frontal, arrodonida francès deux [d2]
3 ɜ BERJAYA vocal central llarga anglès britànic nurse [n3:s]
3\ ɞ BERJAYA vocal mig oberta, central, arrodonida
4 ɾ BERJAYA alveolar vibrant simple espanyol però; anglès nord-americà better
5 ɫ BERJAYA dark l; vegeu també _i de l'anglès milk [la meva5k]
6 ɐ BERJAYA schwa oberta de l'alemany besser [bes6]
7 ɤ BERJAYA vocal no-arrodonida mig tancada posterior
8 ɵ BERJAYA vocal no-arrodonida mig tancada central del suec buss
9 œ BERJAYA vocal arrodonida frontal mig oberta francès neuf [n9f]
 : ː BERJAYA llarga
 :\ ˑ BERJAYA mitjà llarga l'estonià destria tres extensions vocàliques diferents
< començ de notació no segmental (ex.: SAMPROSA)
<\ ʢ BERJAYA epiglotal fricativa sonora
> fi de notació no segmental
>\ ʡ BERJAYA epiglotal oclusiva
? ʔ BERJAYA aturada glotal alemany Verein [fe6?aIn], també del danès stød
?\ ʕ BERJAYA farinjal fricativa sonora de l'àrab ‘ayn
@ ə BERJAYA schwa de l'anglès banana [b@"nA:n@] (britànic) [b@"n{n@] (nord-americana)
@\ ɘ BERJAYA vocal central mig tancada no arrodonida
^ BERJAYA upstep
! BERJAYA downstep
!\ ǃ BERJAYA retroflexe clic
BERJAYA minor (foot) group
\ ǀ BERJAYA clic dental
BERJAYA major (intonation) group
\|\ ǁ BERJAYA clic lateral
=\ ǂ BERJAYA clic alveolar
-\ ̮ BERJAYA linking mark

Diacrítics

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció
_" ¨ BERJAYA centralitzada
_+ ˖ BERJAYA avançada
_- ˗ BERJAYA retreta
_/ ˇ ascendent
_0 ̥ BERJAYA sorda
_< implosiva
= (or _=) ̩ BERJAYA sil·làbica
_> ʼ BERJAYA ejectiva
_?\ ˤ BERJAYA farinjalitzada
_\ ˆ to descendent
_^ ̯ BERJAYA no sil·làbica
_} ̚ BERJAYA realització inaudible
` ˞ BERJAYA roticidad en vocals, retroflexió en consonants (AFI utilitza diferents símbols per a consonants, vegeu t' com a exemple)
~ (or _~) ~ BERJAYA nasalització
_A ̘ BERJAYA arrel de la llengua avançada
_a ̺ BERJAYA apical
_B ̏ BERJAYA to extra baix
_B_ BERJAYA to baix ascendent
_c ̜ BERJAYA poc arrodonit
_d ̪ BERJAYA dental
_ ~ BERJAYA velaritzat o farinjalitzat; vegeu també 5
<F> BERJAYA caiguda global
_F ^ BERJAYA to descendent
_G ˠ BERJAYA velaritzat
_H ˊ BERJAYA to alt
_H_T BERJAYA to alt ascendent
_h ʰ BERJAYA aspirada
_j (or ') ʲ BERJAYA palatalitzada
_k ̰ BERJAYA veu xerricant
_ ` BERJAYA to baix
_ ˡ BERJAYA lateral
_M ¯ BERJAYA to mitjà
_m ̻ BERJAYA laminal
_ ̼ BERJAYA linguolabial
_n n BERJAYA nasal
_O ̹ BERJAYA arrodonit
_o ˕ BERJAYA descendit
_ ̙ BERJAYA arrel de la llengua retreta
<R> BERJAYA ascensió global
_R ˇ BERJAYA to ascendent
_R_F BERJAYA to ascendent descendent
_r ˔ BERJAYA ascendit
_T ˝ BERJAYA to extra alt
_t ̤ BERJAYA veu velada
_ ˬ BERJAYA sonora
_w ʷ BERJAYA labialitzada
_X ˘ BERJAYA extra breu
_x ˟ BERJAYA mig centralitzada