Sardina
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari flamenc hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis substancials per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Sardina pilchardus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Període | |
Miocè mitjà Miocè mitjà – present | |
| Dades | |
| Alimentació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Clupeiformes |
| Família | Clupeidae |
| Gènere | Sardina |
| Espècie | Sardina pilchardus (Walbaum, 1792) Sardina pilchardus |
.svg){kind=icon}
La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres.[1]
Es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.[2]
És una espècie d'una extraordinària importància comercial i tan abundant a la Mediterrània que va donar el seu nom a Sardenya (denominació del llatí sardinae).
Morfologia
[modifica]- Cos fusiforme més o menys comprimit.
- Ulls grans amb parpelles adiposes.
- Boca en posició súpera, que arriba no més enllà de la meitat anterior de l'ull, proveïda de petites dents.
- Opercle estirat.
- Escates de grans cicloides que cauen amb facilitat.
- Una sola aleta dorsal en posició mitjana situada sobre les pelvianes que són relativament petites. Aleta anal allargada i caudal forcada, radis de les aletes tous. La base de les aletes és escamosa, sobretot la de l'aleta caudal.
- El ventre presenta una carena en forma de serra poc marcada.
- La coloració del dors és blava grisenca, de vegades més verdosa; flancs i ventre argentats i brillants.
- Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l'opercle a la cua.
Reproducció
[modifica]L'època de reproducció va de novembre a juny i les femelles ponen fins a 700.000 ous.
Distribució
[modifica]És present a l'Atlàntic nord-est des d'Islàndia (rara) i el Mar del Nord, cap al sud fins a la badia de Gorée al Senegal. A l'Atlàntic centre-oriental, aquesta espècie es troba davant del sud del Marroc, Madeira, les Illes Canàries, Cap Verd i cap al sud fins als 26°N, però des del 1970 se'n ha trobat més al sud fins a les costes nord de Mauritània (Cap Timiris), amb individus capturats fins a la badia de Gorée, Senegal. Aquesta és una espècie molt comuna i estesa al mar Mediterrani. Les llacunes en la distribució d'aquesta espècie probablement es deuen a la manca de dades més que a la manca de presència de l'espècie.[3] Habita a profunditats d'entre 10 i 100 m.[4]
Alimentació
[modifica]Les sardines s'alimenten de plàncton, que ingereixen per la boca i retenen en les espines dels arcs branquials, són doncs peixos filtrants.
Costums
[modifica]És un peix molt abundant i força consumit que forma moles grans. Realitza llargues migracions i es troben a prop de la superfície o en aigües més fondes però no a gran profunditat.
Pesca & indústria
[modifica]Com d'altres espècies semblants, es pesca des de fa molt temps amb fortes llums elèctriques o d'acetilè durant les nits sense lluna, sobretot a la primavera, ja que en aquesta època les sardines s'apropen més a la costa i és quan són més grosses. La llum atrau els peixos i els desorienta, com que la confonen amb la lluna. Quan la mola és propera a la barca, se l'encercla amb una gran xarxa de teranyina que permet capturar-ne molts exemplars a la vegada.
A Catalunya, la captura anual és molt variable, de 7.100 tones a 2016 a 2.250 tones el 2023. Els preus són inversament proporcionals al volum.[5] Al País Valencià el 2023 la captura era de 1.043 tones.[6] A les Illes Balears el 2025 era de 279 tones.[7] Al Rosselló la pesca de sardina es concentra a la llotja de Portvendres, amb una mitjana anual de 2600 tones. Aquest port menut supera tots els altres ports francesos per a la pesca de petits peixos pelàgics mediterranis.[8]
Ús gastronòmic
[modifica]Es consumeix fresca, conservada en salmorra o enllaunada amb oli o escabetx. Al segle xviii es conservava en vinagre, oli i sobretot en llard fos, mentre que a l'edat mitjana es conservaven en vinagre, en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients de gres. D'altra banda, els romans Columel·la i Juvenal aconsellaven menjar-les totalment podrides.
El 1822 un confiter de Nantes, Joseph Moulin, va tindre la idea d'esterilitzar les sardines segons el mètode de Nicolàs Appert (l'inventor de les conserves), emprant les llaunes inventades pels neerlandesos i els anglesos: va néixer així la primera indústria conservera de peix, les sardines en llauna. La conserva en oli es va començar a fer pels voltants de 1884 per un jutge de la localitat de Bretanya d'An Oriant.
Avui dia les sardines en llauna no es fregeixen en oli, sinó que se salen lleugerament per endurir-les, es renten en aigua corrent, es posen en salmorra durant una mitja hora per blanquejar-les i matar els bacteris, es ruixen i s'assequen amb aire calent, llavors es couen en un forn d'on surten en files i cauen en una cadena de llaunes que s'omplen d'oli a 90°. Les llaunes es tanquen i s'esterilitzen.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Sardina pilchardus (Walbaum, 1792)» (en anglès). World Register of Marine Species (WoRMS). Flanders Marine Institute. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «sardina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Cissoko, Kadiatou; Sidibé, Aboubacar; Tous, Philippe; Ayo Adeofe, Titus; Dine Camara, Khair «Sardina pilchardus». Llista Vermella de la UICN, 2013. Arxivat de l'original el 2025-07-07.
- ↑ Whitehead, Peter J.P.. Clupeoid fishes of the world (Suborder Clupeoidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings (en anglès). Part 1. Chirocentridae, Clupeidae & Pristigasteridae. Roma: FAO, 1985, p. 55-57 (FAO species catalogue. Vol.7.) [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «Sardina». Estadístiques de pesca. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació - Generalitat de Catalunya, 18 febrer 2026. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «Pesca marítima desembarcada en els ports de la Comunitat Valenciana». Portal agrari, 2023. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «Taula 4-4. Captures de peixos per illes.». Estadístiques agràries i pesqueres 2025. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural - Govern de les Illes Balears, 2025. [Consulta: 31 maig 2026].
- ↑ «https://www.le-journal-catalan.com/ce-port-des-pyrenees-orientales-debarque-plus-de-sardines-que-tous-les-autres-en-france/132697/». Le journal Catalan, 31-08-2025.
