Sant'Arsenio
| Tipus | municipi d'Itàlia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Campània | ||||
| Província | Província de Salern | ||||
| Capital | Sant'Arsenio | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.655 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 20,14 km² | ||||
| Altitud | 448 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Arseni el Gran | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 84037 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0975 | ||||
| Identificador ISTAT | 065129 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | I307 | ||||
| Lloc web | santarsenio.asmenet.it | ||||
Sant'Arsenio és un municipi de la província de Salern, a la regió de Campània, al sud-oest d'Itàlia, situat a uns 180 km. km al sud-est de Nàpols i a uns 76 km al sud-est de Salern. A 30 de juny de 2006, tenia una població de 2.714 (1.309 homes i 1.405 dones) i una superfície de 20 km².[1][2]
Història
[modifica]La fundació de Sant'Arsenio és incerta, però la tradició sosté que es pot atribuir a l'emigració des de Teggiano. Això és força possible tenint en compte que entre els segles VIII i IX dC, el Vall di Diano, i per tant Teggiano, van ser objecte d'incursions sarraïnes. Això va provocar el naixement o l'expansió d'assentaments, com Sala Consilina, que en aquell moment era només un petit poble i que es va desenvolupar a través de l'emigració des de les ciutats properes de Marcellianum i Cosilinum, assolades pels sarraïns.
Aquest també deu haver estat el cas de Sant'Arsenio: la gent de Teggiano, obligada a emigrar, va fundar Sant'Arsenio, el primer nucli del qual va ser sens dubte el poble de Serrone, anomenat així per la seva posició amuntegada entre les muntanyes, convertint-lo en un lloc adequat per amagar-s'hi. Els teggianesi, però, no estaven sols, ja que el nom donat a la ciutat i els cultes d'estil oriental que s'hi van introduir, dels quals hi ha moltes proves, no es podrien explicar: entre ells hi havia els monjos basilians, que, precisament a causa de les incursions sarraïnes, van empènyer des de la costa cap a l'interior del sud d'Itàlia. Aquests probablement pertanyien a la congregació de Sant Escenut, d'aquí el nom Scenuddi per indicar els santarsencs. Els basilians probablement van construir un monestir dedicat a Sant Arseni el Gran, de qui la ciutat va prendre el nom, al Serrone, a prop del qual hi ha petits llorers, que presumiblement servien com a cel·les eremítiques. També van construir les esglésies de Santa Sofia i Sant Cono el Taumaturg, ara desaparegudes, i l'església del Salvador al mont Serrone, així com tots els cultes ara extingits però testimoniats de sants orientals, incloent-hi Santa Apol·lònia, Santa Caterina d'Alexandria i Sant Arseni el Màrtir. Fins a la segona meitat del segle XVIII, quan el culte a Santa Anna encara no s'havia completament establert, aquest últim era copatró de Sant Arseni juntament amb Sant Arseni Abat (el Gran), i la seva festivitat era el 4 d'octubre.[3]
El primer document escrit que presenta Sant Arseni data del 1136: és l'escriptura de donació del llogaret a l'Abadia de la Santíssima Trinitat de Cava de' Tirreni pel comte de Marsico, Silvestro Guarna. Això és de gran importància històrica; de fet, testimonia la presència d'esglésies, inclosa l'església mare, o l'ús de certs topònims en aquell any.
Del 1811 al 1860 va formar part del districte de Polla, pertanyent al Districte de Sala del Regne de les Dues Sicílies.
Des del 1860 fins al 1927, durant el Regne d'Itàlia va formar part del mandamento de Polla, pertanyent al Districte de Sala Consilina.
Geografia
[modifica]Sant'Arsenio limita amb els municipis següents: Atena Lucana (SA), Corleto Monforte (SA), Polla (SA), San Pietro al Tanagro (SA), San Rufo (SA) i Teggiano (SA).
Evolució demogràfica
[modifica]

