Rafal

Un rafal, que també pot prendre les formes ral, rahal, rafel o arahal, és una espècie de finca dedicada a la producció agrària, que originalment haurien pertangut a membres de l’oligarquia andalusina per donació del sultan, és a dir de l'estat, a funcionaris, etc. a canvi de serveis prestats de caràcter militar o jurídic. Normalment estan a la perifèria de les ciutats, i són terres més aviat marginals, dedicades a la producció de conreus comercials. Possiblement en alguns casos hi vivien camperols que treballaven la terra mitjançant alguna mena de contracte amb el propietari, o bé eren treballades per jornalers (eixarics).

Etimologia i confusió

És un arabisme provinent del mot en àrab andalusí rahàl, que significava un ‘tancat’, però també ‘una casa fora de la ciutat, un tros de terra, una granja, un llogarret’. El terme provindria de l'àrab clàssic رحل, raḥl, en el sentit de ‘lloc on hom viu’. Del seu ús andalusí per designar una zona d'horta o cultiu fora de les muralles, dona nom a pobles (Rafelbunyol, Rafal), a heretats (el Rahal de Nahamén) i, en alguns llocs, al camí ral, el camí que duu als camps i potser pertangué al rafal.

Cal no confondre un rafal amb un real, de l'àrab رياض, riyāḍ, que es pot traduir per ‘jardí; verger; praderia, prat; glever’ i que al Xarq al-Àndalus seria una casa de camp rude propietat de l'oligarquia pel seu esbargiment, i que sol estar situada als voltants de les ciutats. Sembla que aquest nom és local o regional del Xarq, perquè a altres regions de l'Àndalus aquestes propietats eren conegudes com a almúnies (al-munya).

Tampoc s'ha de confondre, malgrat la proximitat fonètica i semàntica, amb un raval, de l'àrab andalusí rabáḍ, que al seu torn prové de l'àrab clàssic rábaḍ (àrab: ربض, rabaḍ), que és un suburbi o un barri als afores d’una ciutat, fora de la muralla.

Rafal podria ser l'origen del terme ral, ja que forma part de molts topònims amb, aproximadament, el mateix significat de 'terreny agrícola'. Trobem el poble de Ral al Capcir o La Ral al Ripollès.