Pataxós
  | |
| Tipus | pobles indígenes |
|---|---|
| Població total | 12.326 (2014) |
| Geografia | |
| Estat | Brasil |
Els pataxós són un poble indígena brasiler seminòmada de llengua de la família maxakali, del tronc macro-gê. El 2010, els pataxós eren 11.833 persones, segons dades de la Fundació Nacional de la Salut. Viuen, la majoria, en la Terra Indígena Barra Vella del Mont Pascoal, al sud del municipi de Porto Seguro , de l'estat de Bahia, a menys d'un quilòmetre de la costa, entre les desembocaduras dels rius Caraíva i Corumbau. El territori entre aquests dos rius, la mar a l'est i el Monte Pascoal a l'oest, és reconegut pels pataxós com les seues terres tradicionals, que comprenen una àrea de 20.000 hectàrees.[1] N'hi ha altres 6 nuclis de poblament:
- Terra Indígena Imbiriba, propera a la desembocadura del Rio dos Frares, a vint quilòmetres al nord de Barra Vella. És el territori més antic;
- Terra Indígena Corona Vermella, ocupat més recentment, estimulat pel flux turístic, en què es fan activitats artesanes. Aquest poblament està al marge de la carretera que lliga Porto Seguro amb Santa Cruz de Cabrália.
- Terra Indígena Aldeia Vella, al municipi de Porto Seguro, al sud de Bahia, al nord del districte d'Arraial da Ajuda.
- Terra Indígena Mata Medonha, al nord del municipi de Santa Cruz Cabrália.
- Terra Indígena Cumuruxatiba, també coneguda com Cahy-Pequi, al municipi del Prado, immediatament al sud de la TI Barra Vella del Monte Pascoal, habitada per unes 732 persones.[2]
- Terra Indígena Barra Vella, a Caraíva.
Història
[modifica]Com bona part dels pobles indígenes brasilers, els pataxós foren expulsats de les terres que habitaven, sobretot per la colonització portuguesa i l'explotació de les àrees econòmiques ocupades.
L'indígena Galdino dos Santos
[modifica]L'ètnia pataxó guanyà una tràgica notorietat després de l'assassinat, al 1997, de l'indígena Galdino Jesus dos Santos, que era dirigent del poble pataxó hã hã hãe. Ell dormia en una parada d'autobús a Brasília quan uns delinqüents li prengueren foc, i al·legaren que l'havien confós amb un captaire.[3]
Actualitat
[modifica]Hui la majoria dels pataxós viuen a Aldeia Barra Vella (Arahuna'á Makiame). Commemoren els 500 anys del Brasil. Al poble, la cultura s'ensenya en un col·legi amb infraestructura moderna per a atendre la necessitat de l'educació. Hi ha 4 professors de llengua pataxó, amb la tasca de passar el llegat als xiquets, xiquetes i jovent sobre el bé cultural que és la llengua pròpia. Els joves aprenen la llengua indígena, música i dansa, i, en commemoracions al poble, sociabilitzen la cultura entre si.
Creença religiosa
[modifica]El collar per al poble pataxó representa una protecció, amb la creença que les llavors i matèries naturals usades els passen la força.
Art indígena
[modifica]Utilitzen les sobralles de polietilé i peces de polipropilé per a dibuixar la natura i les seues creences.
Llengua parlada
[modifica]El poble pataxó parla portugués.
La llengua dels pataxós va persistir fins al 1938. Després de l'arribada del SPI, hi hagué un xoc cultural: els indis eren obligats a aprendre la llengua portuguesa, i és per això que la llengua pataxó es va "perdre". Encara n'hi ha ancians que recorden de la seua llengua.[4]
Des del 1998, un grup de professors i investigadors del poble Pataxó (sud de l'estat de Bahia) feren, de manera autònoma, investigacions documentals i de camp i rescataren registres històrics i memòries dels ancians amb la intenció de reprendre la seua llengua originària, donada per extinta a mitjans del segle passat. La llengua represa la batejaren com "patxohã" ('llengua de guerrer'). L'ensenyament se n'ha fet a l'escola.[5][6]
Danses i festes
[modifica]A Aldeia Barra Vella els pataxós organitzen actes culturals, commemoracions, casaments, i altres festivitats conegudes per ells com a Kãdawe, algunes de les quals les poden veure els visitants. Els indis joves i en edat de casar festegen les xiques, amb flors, i després participen en una cursa. Passen tres dies a la selva, i després tornen amb caça per a provar que són guerrers forts i amb capacitat de sostenir la seua jokana ('dona'). Finalment, en una gran festa amb la participació de tot el poble, els ancians com el <i>pajé</i> realitzen la cerimònia de casament.
A continuació una part important del llenguatge patxôhã: un text redactat en patxôhã per Than Txaywã Ãtxuab Pataxó:
“Mê’la´rea txihi mê’á petoi’xó apetxiênã hãgnahay hῦ uitamõ iẽ pahuré”
- “Mê’á koet’hi kahab’xó iõ werimehe dxahá áhê mipây’xó aponãhy, tayatê ie xayhê upã pohẽhaw mê’á petoi’xó hãtö awãkã ũpú werimehe dxahá areneá, mê’á koet’hi dxê iõ dxa’á torotê’xó pâx kawatá ũpú anehõ dxahá anehõ akã niamã’xó, anehõ koet’hy torotê’xó eketohê dxahá kahab’i anerê ukôtxêp hamátxihá, tayatê kepây ihãyré’xó âkâwtxy. Iõ hãgnahay okehoy’xó hunihá’ĩ, txayá iõ homãk iknuy’xó ikô nãptxe’xó iẽ nãxeykô, ãhô petoĩ’xó txaupã ũpú dxê pahuré Poôtá iakatã iõ kuã mê’á dxahá iõp tarakwatê."
“Ser indi és tenir un futur amb horitzó per a somiar”
- "Cal viure l'amor per a sentir-se feliç, perquè la raó de la vida és tenir una història d'amor per a contar. Cal observar el que tenim a dins per a entendre'ns. Cal estar preparat per a sempre viure noves oportunitats, perquè passen corrent. El futur pot trigar, però el passat matxuca perquè existeix el record. No tingues por de somiar lluny, perquè saber és per als forts".
Persones notables d'ètnia pataxó
[modifica]- Alice Pataxó
- Arissana Pataxó
- Kanátyo Pataxó
- Tukumã Pataxó
- Noah Alef
Referències
[modifica]- ↑ «Pataxó». Escola Britannica. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «Terra Indígena Comexatiba (Cahy-Pequi) | Terras Indígenas no Brasil». terrasindigenas.org.br. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «Brasil: Índio Galdino, dez anos depois». www.adital.com.br. Arxivat de l'original el 24-07-2012.
- ↑ «Pataxó Hã-Hã-Hãe - Povos Indígenas no Brasil». pib.socioambiental.org. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ «Conheça a escola da aldeia indígena dos pataxós, localizada na Bahia». redeglobo.globo.com. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ Anari Braz Bomfim. Patxohã: a retomada da língua do povo Pataxó.
