Oliver Heaviside
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1850  Camden Town (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 3 febrer 1925 (74 anys) Mount Stuart Hospital, Torquay (Regne Unit) | ||
| Sepultura | Cementiri de Paignton (Devonshire, Anglaterra), 346 50° 26′ 13″ N, 3° 34′ 52″ O / 50.436868°N,3.580997°O | ||
| Residència | Torquay (1908–1925) Newton Abbot (1897–1908) Paignton (1889–1897) Newcastle upon Tyne (1867–1874) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Electromagnetisme i àlgebra vectorial | ||
| Ocupació | telegrafista (1868–1874), matemàtic, enginyer, físic, electricista | ||
| Ocupador | Great Northern Telegraph Company (1868–1874) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Charles Wheatstone | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Pare | Thomas Heaviside | ||
| Parents | Charles Wheatstone, oncle | ||
| Premis | |||
| |||
  | |||
Oliver Heaviside (Camden Town, 18 de maig de 1850 - Mount Stuart Hospital, Torquay, 3 de febrer de 1925) fou un físic i matemàtic britànic.[1]
Vida i obra
[modifica]Malgrat tenir bons resultats escolars, va deixar l'escola a l'edat de catorze o quinze anys perquè era de família humil i els seus pares no podien finançar uns estudis universitaris.[2] Després d'emigrar a Dinamarca, on va treballar per la Great Northern Telegraph Company, el 1871 va retornar a Anglaterra com operador de telègraf a l'estació d'aquesta companyia a Newcastle upon Tyne.[3] Tanmateix va continuar estudiant pel seu compte i, el 1872 va començar a publicar els resultats de les seves investigacions en electricitat.[4]
El 1874 va deixar la feina i va retornar amb els seus pares i des de llavors no se li coneix ocupació remunerada, La família es va traslladar a Paignton el 1889. El 1908, després de la mort dels pares, va viure a Torquay amb una cunyada d'un germà seu, però quan aquesta dona va deixar la casa el 1916, ell va viure totalment sol fins a la seva mort el 1925.[5] Tota la seva vida la va viure totalment aïllat com un reclús.[6]
Va reformular i simplificar les equacions de Maxwell sota la seva forma actual utilitzada en càlcul vectorial, esdevenint un dels més lleials deixebles de James Clerk Maxwell i un del més ardents defensors de la seva teoria electromagnètica.[7] Entre 1880 i 1887 va desenvolupar el càlcul operacional, un mètode per resoldre equacions diferencials transformant-les en equacions algebraiques ordinàries, fet que provocà molta controvèrsia quan el va introduir per primera vegada, a conseqüència d'una manca de rigor en la utilització de la derivació.[8]
El 1887, va suggerir que s'haurien d'afegir bobines d'inducció al cable telefònic transatlàntic per tal de corregir la distorsió que sofrien les transmissions. Per raons polítiques, el seu suggeriment no es va tenir en compte. El 1902 predigué l'existència de capes atmosfèriques conductores de les ones ràdio que permetrien seguir la curvatura de la terra; aquesta capa va ser coneguda durant un temps com a capa de Kennelly-Heaviside, abans de rebre formalment la denominació de ionosfera el 1950,[9] del nom d'Arthur Kennelly, físic nord-americà que va tenir la mateixa intuïció que ell. Edward Appleton les va detectar finalment el 1925.
Heaviside també desenvolupà la funció esglaó (avui anomenada de Heaviside) i va estudiar la propagació dels corrents elèctrics als conductors.
Els darrers anys de la seva vida el seu comportament es va tornar molt excèntric.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Oliver Heaviside». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Bolotovski, 1987, p. 143.
- ↑ Nahin, 2002, p. 20.
- ↑ Hunt, 2012, p. 49.
- ↑ Griffiths, 2018, p. 2.
- ↑ Nahin, 2002, p. 260.
- ↑ Unz, 1963, p. 30-33.
- ↑ Yavetz, 1995, p. 47.
- ↑ Nahin, 2002, p. 278 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Bolotovski, Boris M. «The birth and development of new knowledge: Oliver Heaviside» (en anglès). International Studies in the Philosophy of Science, Vol. 1, Num. 2, 1987, p. 143-175. DOI: 10.1080/02698598708573289. ISSN: 0269-8595.
- Griffiths, Hugh «Oliver Heaviside and the Heaviside layer» (en anglès). Philosophical Transactions A, Vol. 376, Num. 2134, 2018, p. 1-7. DOI: 10.1098/rsta.2017.045910.1098/rsta.2017.0459. ISSN: 1471-2962.
- Hunt, Bruce J. «Oliver Heaviside: A first-rate oddity» (en anglès). Physics Today, Vol. 65, Num. 11, 2012, p. 48-54. DOI: 10.1063/PT.3.1788. ISSN: 0031-9228.
- Nahin, Paul J. Oliver Heaviside: The Life, Work, and Times of an Electrical Genius of the Victorian Age (en anglès). The Johns Hopkins University Press, 2002. ISBN 0-8018-6909-9.
- Unz, H. «Oliver Heaviside (185O-1925)» (en anglès). IEEE Transactions on Education, Vol. 6, Num. 1, 1963, p. 30-33. DOI: 10.1109/TE.1963.4321796. ISSN: 0018-9359.
- Yavetz, Ido. From Obscurity to Enigma: The Work of Oliver Heaviside, 1872–1889 (en anglès). Birkhäuser, 1995. ISBN 978-3-0348-0176-8.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oliver Heaviside» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Süsskind, Charles. «Heaviside, Oliver». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 març 2018].
- Hunt, Bruce J. «Heaviside, Oliver». Oxford Dictionary of National Biography, 2011. [Consulta: 24 febrer 2026].
- «Oliver Heaviside» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 4 març 2018].
