close
Vés al contingut

Montclar

BERJAYA Per a altres significats, vegeu «Montclar (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaMontclar
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
BERJAYA Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 01′ 05″ N, 1° 45′ 54″ E / 42.0181°N,1.765°E / 42.0181; 1.765
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
CapitalMontclar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població132 (2025) Modifica el valor a Wikidata (6,03 hab./km²)
Llars20 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMontclarenc, montclarenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície21,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de Navel Modifica el valor a Wikidata
Altitud728 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcaldessa Modifica el valor a WikidataRaquel Sala i Prat (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal08605 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08130 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081304 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmontclar.cat Modifica el valor a Wikidata

Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà.[1] Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l'Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l'est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l'enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d'una serra, s'estructura a l'entorn d'una plaça, en un extrem de la qual hi ha l'església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Montclar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2025)
el Casó62
Montclar49
Torregassa22
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
10 11 20 89 179 521 363 356 353 379
1920193019401950196019701981199019921994
387 361 417 361 283 263 270 256 256 256
1996199820002002200420062008201020122014
128 120 117 118 126 116 117 112 115
117
2016201820202022202420262028203020322034
119
129
139
136
132 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Cultura i patrimoni

[modifica]
BERJAYA
Interior de l'església de Sant Martí

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. És d'estil romànic i va ser construïda al segle xii. És de nau única amb absis. Té annex un campanar de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. Al seu interior es conserven dos retaules barrocs així com un altre d'estil neoclàssic. L'edifici va ser reformat completament la dècada de 1970. En el mateix terme municipal hi ha dues esglésies romàniques. La de la Santa Creu és de nau única i té un campanar d'espadanya.[2]

L'església de Sant Quintí de Montclar és també d'una sola nau, coberta amb volta de canó. Té un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Al seu interior hi havia una lipsanoteca del segle xi que actualment es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Montclar celebra la seva festa major al mes de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Sebastià.

Economia

[modifica]

L'activitat econòmica del terme es basa únicament en l'agricultura, bàsicament de secà (blat, civada, patates, blat de moro, farratges), la ramaderia i l'explotació forestal.

Història

[modifica]

Montclar és documentat des del segle xi, però el castell pròpiament no surt esmentat fins al 1309, quan passà a domini reial (era regentat per la família dels Montclar) i s'engrandí. Al segle xvii, quan era propietat de la família nobiliària dels Tamarit, l'antic castell fou transformat en masia, coneguda com cal Metge Sastret. Aquest conjunt fou declarat bé d'interès cultural el 1985.[2] La major part dels habitatges es van construir els segles xvii i XVIII, moment en què la població augmentà considerablement. Actualment, molts d'aquests habitatges han estat restaurats i s'han convertit en segones residències.

Referències

[modifica]
  1. Romaní, Daniel «Pobles despoblats». diari Ara [Barcelona], 13-10-2011, p.30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].
  2. 1 2 El Berguedà. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994. ISBN 8439326718.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]