Margarida de Parma i de Portugal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 novembre 1567  Parma (Itàlia) | ||
| Mort | 13 abril 1643 (75 anys) Piacenza (Itàlia) | ||
| Sepultura | Església de Santa Maria de la Steccata | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monja | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| Altres | |||
| Títol | Princess of Parma (en)  | ||
| Família | Farnese | ||
| Cònjuge | Vicenç I Gonzaga (1581 (Gregorià)–1583), divorci | ||
| Pares | Alexandre I de Parma i Maria de Portugal i de Bragança | ||
| Germans | Ranuccio I de Parma Odoard de Parma | ||
.svg) | |||
Margarida de Parma o Margarida Farnese (Parma, Ducat de Parma 1567 - Piacenza 1643) (en religió Maura Lucenia) fou una noble i religiosa del Ducat de Parma.
Orígens familiars
[modifica]Nascuda a Parma el 7 de novembre de 1567 fou la filla primogènita del duc Alexandre I de Parma i Maria de Portugal.[1] Era neta, per línia paterna, de Pere Lluís I de Parma i Gerolama Orsini, i per línia materna d'Eduard de Portugal i Isabel de Bragança. Fou, així mateix, germana de Ranuccio I de Parma i Odoard Farnese.
La mare de Margarida Farnese morí quan ella tenia deu anys i en el seu testament va disposar que la seva sogra, Margarida d'Àustria, tingués cura de la nena. El 1580, quan Margarida d'Àustria va traslladar-se a Flandes per fer costat al fill, que era al front d'aquelles terres hi va dur la nena —aleshores amb tretze anys— amb ella.[1]
Núpcies i descendents
[modifica]Amb l'objectiu polític de crear una aliança entre la dinastia Gonzaga i els antiflorentins Farnese, posant fi a les disputes entre les dues famílies que es remuntaven a l'època de Pere Lluís I de Parma, Margarida de Parma es casà el 2 de març de 1581 a la ciutat de Piacenza amb Vicenç Gonzaga, el futur duc Vicenç I de Màntua. Per als Gonzaga era molt important que la parella tingués descendència per evitar que Màntua anés a parar a mans de la branca francesa de la família.[2] A causa d'una malformació física el matrimoni no fou consumat i fou anul·lat el 26 de maig de 1583.
Vida religiosa
[modifica]Al seu retorn al ducat de Parma es retirà a un convent i va esdevindre abadessa benedictina del Monestir de Sant Alexandre de Parma amb el nom de Germana Maura Lucenia.
Margarida Farnese va morir al monestir de Sant Alexandre el 13 d'abril de 1643. Va ser sepultada en el mateix monestir.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Satta, Fiamma. «Farnese, Margherita» (en italià). Treccani - Dizionario Biografico degli Italiani, 1995. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ Sherr, Richard; Guidobaldi, Nicoletta «Mecenatismo Musicale a Mantova: Le Nozze Di Vincenzo Gonzaga E Margherita Farnese» (en italià). Rivista Italiana di Musicologia, 19, 1, 1984, p. 3–20. ISSN: 0035-6867 [Consulta: 18 abril 2026].
