Home Plus
| (en) Man Plus (fr) Homme-plus  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Autor | Frederik Pohl |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1976 |
| Editorial | Random House |
| Tema | colonització de Mart i cíborg |
| Gènere | ciència-ficció |
| Premis | |
| Nominacions | Premi Hugo a la millor novel·la, Premi Memorial John W. Campbell i Premi Locus a la millor novel·la |
| Premis | Premi Nebula a la millor novel·la (30 abril 1977) |
| Sèrie | |
Homo Plus és una novel·la de ciència-ficció de 1976 de l'escriptor estatunidenc Frederik Pohl. Va guanyar el premi Nebula a la millor novel·la el 1976,[1] va ser nominada als premis Hugo i Campbell i va quedar en tercer lloc a l'enquesta anual Locus Poll el 1977.[2] La història tracta d'un cíborg, Roger Torraway, que està dissenyat per operar en el dur entorn marcià perquè els humans puguin colonitzar Mart.
Trama
[modifica]En un futur no gaire llunyà en mig de conflictes tant entre grans potències com internes als països, la colonització de Mart sembla ser l'única esperança de la humanitat. Davant l'amenaça que la Guerra Freda es converteixi en una guerra declarada, per sobreviure a un Armageddon segur la colonització de Mart sembla ser la millor opció. Per facilitar-ho, el govern dels Estats Units prioritza un programa cíborg per crear un ésser capaç de sobreviure al dur entorn marcià: Homo Plus. Després de la mort del primer candidat, els supervisors del projecte milloren la capacitat del cervell per processar l'entrada sensorial per fer front als nous estímuls que rep, i el segon candidat, Roger Torraway, es converteix en el cor del programa.
Seguint els passos del seu predecessor, per sobreviure a la agressiva atmosfera marciana, el cos de Roger Torraway ha de ser substituït per un d'artificial i, com un bebè, ha de aprendre de nou a gestionar-ho. Només després d'arribar a Mart, el seu nou cos comença a tenir sentit ple per a ell. Està perfectament adaptat a aquest nou món.
SPOILER:
L'èxit de la missió marciana impulsa programes cíborg similars en altres nacions espacials. Es revela que les xarxes informàtiques de la Terra s'han tornat sensibles i que garantir la supervivència de la humanitat també garantirà la seva. Al final, la xarxa queda desconcertada; alguna cosa ha distorsionat les seves extrapolacions, de la mateixa manera que van influir en la humanitat.
Recepció
[modifica]El crític del New York Times, Gerald Jonas, va rebre la novel·la desfavorablement, dient que "Pohl sembla haver perdut completament el seu toc... l'extrapolació social a Man Plus és simplista i la ironia pesada". Spider Robinson va trobar que Man Plus era "tinta, plena de suspens, de vegades espantosament fascinant", però la va criticar per "un forat de la mida d'un camió de escombraries" a la seva trama.
C. Ben Ostrander va fer una ressenya de Man Plus a The Space Gamer núm. 8.[3] Ostrander va comentar que "recomana aquest llibre a tots aquells que gaudeixen d'històries d'acció i ritme ràpid".[3]
Seqüela
[modifica]Pohl va fer equip amb Thomas T. Thomas per escriure una seqüela, Mars Plus, publicada el 1994.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Science Fiction and Fantasy Writers of America, Inc.. «Nebula Awards Past Winners», 03-12-2006. Arxivat de l'original el 1999-10-13. [Consulta: 11 gener 2007].
- ↑ Locus Index to SF Awards Arxivat 2015-02-25 a Wayback Machine.
- 1 2 Ostrander, C. Ben The Space Gamer, 8, 10-1976, p. 16.
- ↑ Pohl, Frederik. Mars Plus. Baen Books, 1994. ISBN 0-671-87605-8.
