František Kupka
František Kupka (també conegut com Frank Kupka o François Kupka;[1] (Opočno, 1871 - Puteaux, 1957) fou un pintor txec que va evolucionar del realisme a l'art abstracte, essent pioner de l'orfisme.[2][3][4]
Les seves primeres obres artístiques mostren una preocupació inusual, sovint poc realista, pel color i per una distorsió expressiva.
Biografia
[modifica]

Kupka va treballar com a il·lustrador de llibres i cartells i, durant els seus primers anys a París, es va donar a conèixer pels seus dibuixos satírics per a diaris i revistes. El 1906 es va establir a Puteaux, un suburbi de París, i el mateix any va exhibir per primera vegada al Salon d'Automne. El 1907 va publicar el seu autoretrat L'escala groga, considerat la seva obra mestra. Kupka va quedar profundament impressionat pel primer Manifest Futurista, publicat el 1909 a Le Figaro. La pintura de Kupka de 1909 Teclat de piano/Llac va marcar una ruptura en el seu estil figuratiu. La seva obra es va tornar cada vegada més abstracta cap al 1910–1911, reflectint les seves teories sobre el moviment, el color i la relació entre la música i la pintura (orfisme). El 1911 va assistir a les reunions del Grup de Puteaux (Section d'Or). El 1912 va exhibir la seva obra Amorpha, Fugue en deux couleurs al Salon des Indépendants, a la sala cubista, tot i que no volia ser identificat amb cap moviment. L'obra consisteix en formes circulars acolorides i línies organitzades en una disposició rítmica. Va continuar experimentant dintre de l'abstracció, i va agrupar la seva obra artística en cinc categories: cercles, verticals, verticals i diagonals, triangles i diagonals.
La creació en les arts plàstiques, un llibre que Kupka va completar el 1913, es va publicar a Praga el 1923.[5]
El 1931 va ser membre fundador d'Abstraction-Création. El 1936, la seva obra va ser inclosa en l'exposició Cubism and Abstract Art al Museum of Modern Art de Nova York, i en una mostra important amb un altre pintor txec, Alfons Mucha, al Jeu de Paume de París. El 1946 va tenir lloc una retrospectiva de la seva obra a la Galerie Mánes de Praga. El mateix any, Kupka va participar en el Salon des Réalités Nouvelles, on va continuar exposant regularment fins a la seva mort. Durant el començament de la dècada de 1950, va obtenir el reconeixement general i va fer diverses exposicions individuals a Nova York.
Kupka va morir l'any 1957 a Puteaux, França.
El març de 2021, l'obra de Kupka Le Jaillissement II es va vendre per 7.551.600 £ en una subhasta organitzada per Sotheby's, el preu més alt assolit per la seva obra fins ara.[6]
Vida personal
[modifica]Kupka era vegetarià i es va interessar per la teosofia.[7][8] Va exercir com a mèdium espiritualista i es deia que havia experimentat tràngols clarividents.[9][10] Creia en les formes de pensament (tulpa), les quals van influir en la seva obra artística.[11] Les seves visions teosòfiques van inspirar la seva pintura Discs de Newton (Estudi per a "Fuga en dos colors").[11][12] També practicava el naturisme.

Referències
[modifica]- ↑ «František Kupka». Arxivat de l'original el 18 October 2016. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ Benezit Dictionary of Artists
- ↑ Grove Art Online
- ↑ The Museum of Modern Art. Cubism and Abstract Art. The Museum of Modern Art, 1936, p. 73.
- ↑ «museothyssen.org».
- ↑ «Kupkovo Tryskání II se vydražilo za téměř 231 milionů. Výrazně víc, než se čekalo» (en txec). Novinky.cz, 25-03-2021. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «"František Kupka: A free and lonely pioneer of abstraction"». Arxivat de l'original el 2021-12-30. [Consulta: 30 desembre 2021].
- ↑ «"Kupka, Pioneer of Abstraction, At Grand Palais"». [Consulta: 30 desembre 2021].
- ↑ Moffitt, John F. (2012). Alchemist of the Avant-Garde: The Case of Marcel Duchamp. State University of New York Pre. p. 85. ISBN 978-0791486900
- ↑ Wuppuluri, Shyam; Wu, Dali. (2019). On Art and Science: Tango of an Eternally Inseparable Duo. Springer. p. 77. ISBN 9783030275778
- 1 2 Meecham, Pam; Sheldon, Julie. (2000). Modern Art: A Critical Introduction. Routledge. p. 68. ISBN 9780415172356
- ↑ Rothstein, Mikael; Hammer, Olav. (2013). Handbook of the Theosophical Current. Brill. pp. 437–438. ISBN 9789004235977
