close
Vés al contingut

Ferdinand the Bull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFerdinand the Bull
Fitxa
DireccióDick Rickard Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Ferdinand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióWalt Disney Modifica el valor a Wikidata
GuióVernon Stallings Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlbert Hay Malotte Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Walt Disney Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures i Disney+ Modifica el valor a Wikidata
Guionista gràfic
Altres
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1938 Modifica el valor a Wikidata
Durada8 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa història del Ferdinando Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0030128 TMDB: 47166 FilmAffinity: 435670 Rottentomatoes: m/ferdinand_the_bull Allmovie: v142642 Youtube: CGTVRbpAuRo Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand the Bull és un curt d'animació autònom nord-americà de 1938 produït per Walt Disney Productions i llançat el 25 de novembre de 1938 per RKO Radio Pictures.[1] Va ser dirigit per Dick Rickard i basat en el llibre de 1936 La història del Ferdinando de Munro Leaf. La música era d'Albert Hay Malotte, més conegut per la seva ambientació de The Lord's Prayer, que es sol cantar sovint a casaments.

Argument

[modifica]

L'escena comença amb molts toros, jugant junts i fent força amb els caps, però, Ferdinand és diferent; tot el que vol fer tot el dia és passar sota un suro ombrívol i olorar les flors. Un dia, la seva mare s'adona que no juga amb els altres toros i li pregunta per què. Respon: «Tot el que vull fer és seure i olorar les flors!» La mare és molt comprensiva.

Ferdinand creix amb els anys i esdevé el més gros i fort del grup. Els altres toros creixen amb un sol objectiu a la vida: participar a les corrides de toros a Madrid, Espanya, però en Ferdinand no hi aspria. Un dia, cinc homes d'aspecte estrany es presenten a veure els toros. Quan els toros els noten, lluiten el més dur possible, amb l'esperança de ser triats. En Ferdinand no es compromet i continua olorant les flors. Quan va a seure, no s'adona que hi ha un borinot a sota seu. El dolor de la picada de l'abella fa que corri com un boig, noquei els altres toros i, finalment, enderroqui un arbre. Els cinc homes es feliciten mentre porten Ferdinand a Madrid.

Hi ha molta il·lusió quan arriba el dia de la corrida. Als cartells, l'anomenen Ferdinand the Fierce (Ferdinand el Ferotge). Comença l'acte i surten a la plaça els banderillers, els picadors i el matador. Mentre el matador s'inclina, una dona del públic li llença un ram de flors que cauen a la seva mà. Finalment, arriba el moment en què en Ferdinand surt i es pregunta què hi fa. Els banderillers i els picadors tenen por i s'amaguen, però el matador s'espanta perquè en Ferdinand és tan gros i fort. En Ferdinand mira i veu el ram de flors, caminant i espantant el matador, però comença a olorar-les. El matador s'enfada molt amb Ferdinand per no carregar contra ell. Però a Ferdinand no li interessa lluitar; només li interessa olorar les belles flors. Finalment, el condueixen fora de l'arena i el porten de tornada a casa on continua assegut sota el suro i olorant les flors.

Repartiment original

[modifica]
  • Don Wilson com a narrador
  • Walt Disney com la mare de Ferdinand
  • Milt Kahl com a Ferdinand

Animadors

[modifica]

Recepció

[modifica]

El curtmetratge s'emet a diversos països cada any la vigília de Nadal al programa de Disney From All of Us to All of You. El programa de Nadal és especialment popular a Suècia, on s'emet des de 1959 i s'ha convertit en una tradició nadalenca. La substitució de Ferdinand the Bull per The Ugly Duckling el 1982 va provocar una protesta pública. L'any següent, el 1983, el canvi es va revertir i Ferdinand the Bull hi va tornar.[2]

Ferdinand the Bull va guanyar l'Oscar de 1938 al millor curtmetratge (dibuixos animats). Va guanyar contra curts com el curt de Silly Symphonies, Mother Goose Goes Hollywood.

Mitjans domèstics

[modifica]

El curt es va estrenar el 6 de desembre de 2005 a Walt Disney Treasures: Disney Rarities - Celebrated Shorts: 1920s–1960s[3]

Publicacións addicionals inclouen:

  1. Walt Disney Cartoon Classics Limited Gold Edition II: How the Best Was Won (1933–1960) (VHS/Betamax/Laserdisc) 1985
  2. Walt Disney Mini-Classics: Willie the Operatic Whale (VHS) 1991
  3. Walt Disney's Timeless Tales Volum 2: The Ugly Duckling/Wind in the Willows/The Country Cousin (DVD) 2005
  4. Walt Disney Animation Collection: Classic Short Films Volume 6: The Reluctant Dragon (DVD) 2009

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lenburg, Jeff. The Encyclopedia of Animated Cartoons (en anglès). Checkmark Books, 1999, p. 153. ISBN 0-8160-3831-7.
  2. ↑ Stahl, Jeremy. «Nordic Quack – Sweden's bizarre tradition of watching Donald Duck cartoons on Christmas Eve» (en anglès). Slate, 22-12-2011. [Consulta: 27 març 2022].
  3. ↑ «Disney Rarities - Celebrated Shorts: 1920s - 1960s DVD Review» (en anglès). DVD Dizzy. [Consulta: 27 març 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Ferdinand the Bull a The Big Cartoon DataBase (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferdinand_the_Bull&oldid=37182979»