El Gos
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i castell  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Noguera | |||
| Municipi | Oliola | |||
| Població humana | ||||
| Població | 25 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 433,9 m | |||
| Codi INE | 25150000300 | |||
| Codi IDESCAT | 2515000003800 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 8 novembre 1988 | |||
| Identificador | RI-51-0006409 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1132-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006409 | |||
| Id. IPAC | 1250 | |||
El Gos (antigament Castellnou del Gos) és un poble del terme municipal d'Oliola (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.[1] El 2003 tenia 22 habitants.[2]
Història
[modifica]El lloc de «Lo Gos» apareix entre els pobles que formaven part de la baronia d'Oliola el segle xv, després de la desfeta del comtat d'Urgell el 1415.[1] L'origen de l'assentament sembla lligat a l'existència d'una fortificació (actualment desapareguda), com indica l'antic topònim Castellnou.[3][1] Pertanyia a l'antic terme forà de Ponts, agregat el segle xix a Oliola i que comprenia també els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues i Gratallops.[4][5]
El 1632 era propietat de Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma i futur virrei de Catalunya.[1] El 1752 és esmentat «Diego Raymundo Seguí y Casanova, Barón del Castillo, lugar y término de Castellnou del Gos».[1] El 1804, Carles IV va nomenar cavaller Josep Francesc Saguí i Minguella, senyor de Castellnou del Gos.[6]
Descripció
[modifica]Es troba a l'extrem nord-oest del terme municipal, al límit amb el d'Artesa de Segre i al costat de la carretera C-14, a l'altura del km. 111.[1] Dista en línia recta 3,5 km del cap de municipi, amb el qual es comunica directament per camins rurals i indirectament a través de les carreteres C-14 i LV-3134. L'església de Sant Sebastià del Gos és un quilòmetre més a llevant, i uns 100 m més enllà es troba Cal Mallol.[7]
Es tracta d'un petit nucli poblacional, de menys d'un desena d'immobles, situat sobre un turó que s'eleva uns 20 m respecte els camps del voltant, la qual cosa li atorga un aspecte acastellat. Només té un carrer (el carrer Únic) que envolta l'illa de cases central, a part del carrer de la Pujada que mena al nucli des de la carretera.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 «Castellnou del Gos». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «251500 Oliola». Idescat. [Consulta: 6 novembre 2024].
- ↑ «El Gos». Pobles abandonats.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. tomo 13, 1849, p. 116.
- ↑ «el Terme de Ponts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Significado del apellido SAGUÍ». Libro de Armoría.
- ↑ «Cal Mallol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «El Gos». Pobles abandonats.
