Doraemon (ドラえもん; pronunciat en català oriental [doˈɾajmon] i [doɾaeˈmon] en valencià) és un manga creat i il·lustrat per Fujiko F. Fujio sobre un gat robot que ve del futur per ajudar el desventurat Nobita Nobi a evitar que els seus descendents malvisquin a causa dels deutes que està a punt de contreure a la línia de temps original.[1] El còmic es va publicar del 1969 al 1996 en diverses revistes de l'editorial Shogakukan, i es va recopilar en 45 volums tankōbon. i té diferents adaptacions animades i pel·lícules que l'han convertit en una de les franquícies amb més èxit internacional.
El manga va donar lloc a una franquícia mediàtica. Va ser adaptat a tres sèries de televisió anime diferents els anys 1973, 1979 i 2005. A més, Shin-Ei Animation ha produït més de quaranta pel·lícules d'animació, incloent-hi dues pel·lícules d'animació per ordinador en 3D, totes distribuïdes per Toho. S'han fet diversos tipus de marxandatge i productes mediàtics, com ara àlbums de banda sonora, videojocs i musicals.
Doraemon va ser ben rebut per la crítica i es va convertir en un èxit comercial a molts països asiàtics i també els Països Catalans. Va guanyar nombrosos premis, incloent-hi el Premi de l'Associació de Dibuixants de Còmic del Japó el 1973 i el 1994, el Premide manga Shogakukan de manga infantil el 1982 i el Premi Cultural Osamu Tezuka el 1997. A 2024, ha venut més de 300 milions de còpies a tot el món, la qual cosa la converteix en una de les sèries de manga més venudes de tots els temps. El personatge de Doraemon és considerat una icona cultural japonesa i va ser nomenat el primer «ambaixador anime» el 2008 pel Ministeri d'Afers Exteriors del país.
En Nobita Nobi és un nen japonès de deu anys del segle XX (o XXI en la sèrie de televisió i el manga de 2005) que viu a Tòquio. Té un bon cor i és honest, però també és mandrós, pocatraça i desafortunat, amb un rendiment baix tant en l'escola com en els esports. Un dia, un ésser estrany surt del calaix del seu escriptori: un robot 'rodó' i blau amb semblança a un gat (menys les orelles). Resulta que el rebesnet d'en Nobita, Sewashi Nobi, viu al segle XXII i, a causa dels errors d'en Nobita, tota la família viu en la pobresa. Per solucion-ho, el descendent d'en Nobita envia el seu robot Doraemon al passat, per intentar evitar que en Nobita cometi tants errors. En Doraemon té una butxaca màgica en la qual guarda eines, invents i aparells del futur per ajudar en Nobita sempre que s'enfronta a un problema. Tot i que en Doraemon és un gat robot, té por dels ratolins a causa d'un incident en què uns ratolins robòtics li van mossegar les orelles. Per això en Doraemon va perdre el seu color groc original i es va tornar blau de la tristesa.
En Nobita té tres amics principals: en Takeshi Goda (de malnom Gegant), en Suneo Honekawa i la Shizuka Minamoto, la millor amiga i interès amorós d'en Nobita. En Gegant és un noi fort, líder i dominant, però també lleial als seus amics. En Suneo és un noi ric i consentit que utilitza la seva amistat amb en Gegant per guanyar-se el respecte dels altres companys d'escola. La Shizuka és una noia amable i dolça que juga sovint amb en Nobita. En Nobita està enamorat de la Shizuka; ella és la seva futura esposa (la futura esposa d'en Nobita és inicialment la germana petita d'en Gegant). Tot i que en Gegant i en Suneo són amics d'en Nobita, normalment l'assetgen i el maltracten. Normalment, en Nobita respon fent servir els invents del Doraemon per defensar-se'n, però té tendència a passar de la ratlla amb els invents (o en Gegant i en Suneo, si els hi roben), la qual cosa normalment provoca conseqüències no desitjades per a ell i per als altres.
A més d'en Gegant, en Suneo i la Shizuka, la Dorami i en Hidetoshi Dekisugi també són personatges recurrents. La Dorami és la germana petita de Doraemon, i en Dekisugi és un estudiant brillant que, com a amic íntim de la Shizuka, atrau sovint la gelosia d'en Nobita.
Cosplay de Nobita NobiEn Doraemon és el personatge titular i coprotagonista de la sèrie. És un robot amb forma de gat que ve del futur. Originàriament tenia la pell i les orelles de color groc. No obstant això, un ratolí robòtic les hi va menjar accidentalment, fet que el va deixar amb el cor trencat i va fer que la pell se li tornés blava.[5] També per aquesta raó els hi té molta por. La gent sovint el confon amb un os rentador, per gran frustració seva. És enviat al passat per en Sewashi Nobi (el besnet de Nobita) per ajudar en Nobita. En Doraemon posseeix una butxaca màgica de la qual pot treure tota mena d'eines, invents i joguines futuristes d'un gran magatzem del futur. Té tendència a entrar en pànic durant les emergències, moment en què intenta frenèticament treure una eina molt necessària de la butxaca, però acaba traient un enorme assortiment d'articles de la llar i aparells no desitjats. Tot i això, en Doraemon és molt amable i intel·ligent, però pateix molt per les trapelleries d'en Nobita. Com que en Sewashi va enviar en Doraemon al passat, viu com a quart membre no oficial de la família Nobi i és com un segon fill per als pares d'en Nobita, ja que, tot i ser un robot, ha de menjar i dormir. El seu menjar preferit són els pastissets de melmelada (originalment en japonès i a vegades en els nous doblatges anomenats doraiakis, dolços típics del Japó); d'aquí en surt el seu nom. Té una germana que es diu Dorami.
Nobita Nobi (野比 のび太, Nobi Nobita)
Veu: Megumi Ōhara (japonès);[d 3] Geni Rey (TVC);[d 4] Imma Sancho (RTVV)[d 5]
En Nobita és el coprotagonista de la sèrie. És feble i mal estudiant. Té molt mala vida a causa d'en Gegant, que sempre l'estomaca, i sempre se'n va plorant a cercar l'ajuda d'en Doraemon. Acaba fent servir els invents d'aquest per al seu propi ús, encara que al final els plans no li surten com ell s'espera. Tot i que no és bo en els esports, és bo disparant, cosa que es veu sovint en les pel·lícules. També és bo en el joc dels cordills, que de vegades es considera un joc de noies.
La Shizuka és una noia intel·ligent, amable i bonica. Sovint es representa amb el color rosa i es vesteix amb una camisa i una faldilla roses. La paraula shizuka (しずか) vol dir 'silenci' en japonès. És la millor amiga i l'interès amorós d'en Nobita. No l'evita a causa de les seves notes baixes, la seva mandra o els seus fracassos constants. De fet, sovint intenta animar-lo perquè millori, tot i que normalment no aconsegueix convèncer-lo. A la Shizuka li agrada banyar-se uns quants copsal dia; un gag recurrent de la sèrie és que de vegades l'interromp l'aparició sobtada del Nobita (de vegades en Doraemon, en Gegant o en Suneo), normalment a causa de l'ús indegut dels invents d'en Doraemon, com ara la Porta Màgica. La faldilla de la Shizuka també sovint acaba enlairada, sigui perquè en Nobita fa un mal ús dels invents d'en Doraemon o perquè el vent la remou. Les seves veritables passions són els moniatos i el violí, i toca tan malament com canta en Gegant. També és coneguda per fer classes de piano a contracor per voluntat de la seva mare (ja que s'estima més tocar el violí), la qual cosa de vegades és un motiu per negar-se a sortir amb els amics. La Shizuka és amant dels animals i té dos animals de companyia a casa: un gos, a qui en Nobita i en Doraemon salven de morir de malaltia en un dels relats; i un canari que se'n va en diverses ocasions i fa que la Shizuka i en Nobita vagin corrents per la ciutat a perseguir-lo.
Takeshi Goda (剛田 武, Gōda Takeshi)
Veu: Subaru Kimura (japonès);[d 8] Josep Sobrevia (TVC); José García Tos (RTVV)[d 9]
En Takeshi Goda, també conegut pels seus companys com a Gegant (ジャイアン, Jaian) és el ganàpia de la sèrie i un perdonavides. És gran i fort i té mal geni, i a causa d'això sempre s'aprofita dels altres. Ell i en Suneo sempre li fan la guitza a en Nobita; té molta enveja d'en Nobita i d'en Suneo per les coses que tenen (com ara còmics i joguines) i sovint els roba amb l'excusa que les demana en préstec. Li encanta llegir manga i les seves notes són terribles, tot i que no tan dolentes com les d'en Nobita. Canta molt malament i obliga als nens del barri a escoltar els seus «concerts» amb l'amenaçar de pegar-los. Tanmateix, creu que té una veu extraordinària. La seva cançó preferida a la versió catalana de la sèrie és escarabat bum-bum. Malgrat tot això, en Gegant no dubta a ajudar els seus amics quan tenen problemes de veritat. Al llarg de la sèrie, especialment a les pel·lícules, sovint és qui més preocupació mostra i es nega a mirar cap a un altre costat quan hi ha un problema, en contrast amb la covardia d'en Suneo. Tot i que els altres el descriuen com algú imponent i intimidant, és molt sensible i acostuma a plorar quan passa alguna cosa commovedora, i en realitat valora molt els seus amics. En Gegant també té un feble per a la seva germana petita, la Jaiko, i normalment intenta evitar que es fiqui en problemes, encara que pugui fer front a la situació per si mateixa. Malgrat la seva reputació de perdonavides, en Gegant té una gran por de la seva mare, que sovint el treu fora de casa per castigar-lo.
En Suneo és un nen ric i consentit que li encanta presumir de la seva riquesa material davant de tothom, especialment d'en Nobita. Moltes de les històries comencen amb en Suneo presumint d'algun videojoc, joguina (com cotxes teledirigits) o mascota nous que desperta l'enveja d'en Nobita. Sovint se'l veu amb en Gegant, burlant-se d'en Nobita. També sovint deixa fora en Nobita dels seus plans amb excuses barates, mentre que convida en Gegant i la Shizuka a les seves festes o cases. No obstant això, en realitat és un dels amics més íntims d'en Nobita, que sovint demanava la seva ajuda i la d'en Doraemon. A les pel·lícules, en Suneo sovint és qui més reticent es mostra a participar en les aventures d'en Nobita i en Doraemon, i també intenta tenir tants problemes com sigui possible i tornar a casa, tret que els altres el convencin, cosa que el converteix en un covard. Té un ampli coneixement de ciència i és un artista i dissenyador talentós, a més de ser extremadament astut. En algunes escenes, en Suneo és vist com un narcisista a qui li encanta mirar-se al mirall mentre es diu que és el noi més guapo del món. El seu hàbit de presumir sovint el fica en problemes. En Suneo sovint intenta guanyar-se la Shizuka i és bon amic d'en Gegant.
Veu: Vanilla Yamazaki (japonès);[d 12] Anna Orra (TVC);[d 13] Marta Aparici (RTVV)[d 14]
La Jaiko és la germana petita d'en Gegant, i també l'única que en Gegant tracta bé en tota la sèrie; la Jaiko també estima el seu germà gran. Igual que el seu germà, té un sobrenom: Geganteta. Al començament de la sèrie tenia mal geni quan alguna cosa no anava com volia, després ja no. La Jaiko és dibuixant de còmics (mangaka), que de vegades presenta a editorials per a premis. Normalment fracassa perquè té una narrativa poc refinada, tot i que ha rebut molta atenció dels editors. De vegades, quan gairebé decideix abandonar després de no trobar bones idees, en Gegant i els seus amics, a petició seva i de vegades a la força, l'animen i l'ajuden. A diferència d'en Gegant, és amable, educada i bona estudiant. Un dels seus amics és en Moteo Mote, que valora els seus dibuixos i l'anima a escriure més. Principalment està destinada a casar-se amb en Nobita, i en Doraemon l'ajudarà per evitar-ho.
En Dekisugi és company de classe de Nobita i el seu rival, ja que és bon amic de la Shizuka. És molt intel·ligent i té una memòria fotogràfica. En Dekisugi és l'estudiant polivalent perfecte, que treu notes de 10 constantment a classe i a més és molt bon esportista. La Shizuka de vegades prefereix la companyia d'en Dekisugi, ja que són més intel·lectualment semblants. En Nobita sovint se sent gelós d'ell i maquina plans estrambòtics (ajudat pels invents d'en Doraemon) per mantenir-los separats o per guanyar-se l'atenció de la Shizuka. No obstant això, en Dekisugi no s'enfada mai amb en Nobita i fins i tot l'ajuda de bon grat sempre que té preguntes filosòfiques o científiques. En Dekisugi és educat, respectuós i no discuteix ni dona la culpa ningú, ni tan sols en les situacions més ridícules; en canvi, sempre diu coses positives per alleugerir l'ambient. A la versió balear (IB3) el seu cognom es va canviar per Dekigusu.
La Dorami és la germana petita d'en Doraemon. Com en Doraemon abans que agafés por als ratolins, era de color groc i, per evitar que en Doraemon pensés en les seves orelles, les va substituir per un gran llaç vermell. Ella i en Doraemon són germans perquè van compartir la meitat de l'oli d'una llauna quan va ser creada. La Dorami viu al segle XXII a Tòquio amb en Sewashi. De vegades visita en Nobita amb la màquina del temps que hi ha al seu escriptori quan en Doraemon no pot fer res per ell, per ajudar-lo amb alguna cosa o per cuidar en Nobita quan en Doraemon ha anat a la revisió mèdica anual. A la Dorami li agrada el pa de meló i li fan por les paneroles, com a la mare d'en Nobita. També es veu que és un robot més avançat que en Doraemon.
La Tamako és d'en Nobita, i de qui ell hereta l'aparença. Pot ser extremadament estricta i sovint se la veu renyant en Nobita per les seves accions, com ara suspendre un examen, jugar tot el dia en lloc d'estudiar, ser mandrós tot el dia o fer alguna ximpleria (ja sigui intencionadament o no). En diversos episodis, en Nobita intenta evitar les esbroncades de la seva mare amb els invents del Doraemon. Tot i que l'actitud mandrosa d'en Nobita la decep constantment, juntament amb els seus fracassos acadèmics, en realitat és bona mare i s'estima profundament el seu fill.
En Nobisuke és el pare de Nobita i un treballador de nòmina panxacontenta. Sembla un pare tranquil, sovint es veu que arriba a casa després de la feina per calmar la ràbia de la Tamako cap a en Nobita. Li costa deixar de fumar i se sent cohibit per la seva incapacitat per aprovar l'examen de conduir. També té mala memòria. Li agrada beure i de vegades arriba a casa borratxo després de les reunions de negocis nocturnes. En Nobisuke habitualment juga a golf, esport que practiquen la majoria dels seus col·legues empresaris i empleats japonesos.
És un professor estricte i tutor d'en Nobita a l'escola. Sovint el renya per no fer els deures, arribar tard a classe, descuidar-se'ls, adormir-se a classe i treure males notes als exàmens. De vegades intenta animar Nobita amb amabilitat perquè estudiï i no tregui un zero, i de vegades recorre a càstigs que van des de fer-lo quedar al passadís fins a netejar sol les finestres de l'aula després de classe.
Una cronologia de revistes en què es van publicar els capítols del manga (en blau) o les històries llargues (en vermell)[6][7]
Doraemon va ser escrit i il·lustrat per Fujiko F. Fujio, pseudònim de l'artista de manga japonès Hiroshi Fujimoto.[8][9][10] Segons Fujio, la sèrie es va concebre originalment arran d'una sèrie de tres esdeveniments: quan cercava idees per a un nou manga, volia que existís una màquina que li generés idees; durant aquest procés, va ensopegar amb la joguina de la seva filla i va sentir gats barallant-se al seu barri.[11] Per establir la trama i els personatges, va utilitzar alguns elements de la seva sèrie de manga anterior, Obake no Q-Tarō, que tracta d'un fantasma que viu amb humans, amb una fórmula similar.[12] Fujio va dir que la idea de Doraemon va sorgir després d'«una acumulació de proves i errors», i després d'això finalment va trobar l'estil de manga que més li convenia.[13] Inicialment, la sèrie va tenir poc èxit, ja que en aquell moment el gekiga era molt conegut, i només es va convertir en un èxit després d'adaptar-se a sèrie d'anime i a diverses pel·lícules.[12]
Doraemon està dirigit principalment a nens i, per tant, Fujio va optar per crear el personatge amb un estil gràfic senzill, basat en formes com cercles i el·lipses.[14] Va utilitzar les mateixes seqüències de dibuixos animats amb regularitat i continuïtat per facilitar la comprensió del lector. A més, el blau, un color característic d'en Doraemon, es va triar com a color principal en les publicacions de revistes, que solien tenir una coberta groga i un títol vermell.[15] El manga, ambientat a Tòquio, reflectia parts de la societat japonesa, com ara el sistema de classes i el «model» de la infància japonesa.[16][17] Els problemes, si n'hi havia, es resolien sense recórrer a la violència ni a l'erotisme,[18] i les històries s'integraven amb el concepte de protecció del medi ambient.[19] El manga també insistia en els valors ètics de la integritat, la perseverança, el coratge, la família i el respecte.[20]
Per subratllar el paper crucial de la generació més jove en la societat, el creador del manga va optar per situar l'acció en un "domini infantil", en què els joves poden viure amb felicitat, llibertat i poder sense la interferència dels adults.[21] Com assenyala Saya S. Shiraishi, l'existència del "domini" va ajudar Doraemon a tenir un gran atractiu en diversos països asiàtics.[22] Durant el desenvolupament de Doraemon, Fujio no va expressar cap canvi en els personatges; va dir: «Quan un heroi de manga té èxit, el manga de sobte deixa de ser interessant. Per tant, l'heroi ha de ser com les ratlles d'un pal de barber; sembla que no para de pujar, però en realitat es queda al mateix lloc».[23]
Segons Zensho Ito, antic alumne de Fujio, la "llargada" del temps en l'univers és una de les idees que va inspirar Fujio a crear Doraemon.[24] Sovint es veu en les seves històries el desig d'en Nobita de controlar el temps, i existeixen aparells de control temporal que utilitza per satisfer aquest desig, particularment la "Màquina del Temps", que hi ha a la calaixera del seu escriptori.[25] A diferència de les obres de ciència-ficció occidentals, el manga no explica ni la teoria ni la tecnologia aplicada darrere de les eines, sinó que se centra com els personatges les exploten per al seu benefici, cosa que el fa més apte per a nens.[26]
El nom "Doraemon" es pot traduir aproximadament com a "vagabund". Inusualment, el nom "Doraemon" (ドラえもん) s'escriu en una barreja de dos escriptures japoneses: en katakana (ドラ) i en hiragana (えもん). "Dora" prové de "dora neko" (どら猫; gat de carrer), i és una corrupció de nora (野良, 'vagabund'),[11] mentre que "-emon" (en kanji 右衛門) és un sufix antiquat per a noms masculins; per exemple, en Ishikawa Goemon.[27]
El nom «Nobita Nobi» fa referència a «nobi nobi», que significa «la manera com un nen petit creix lliure, sa i feliç, sense restriccions de cap mena».[16][28]
La Porta Màgica, un invent de la sèrie tal com es pot veure al Museu Fujiko F. Fujio.
Els invents (ひみつ道具, himitsu dōgu) són les eines d'alta tecnologia d'en Doraemon que provenen del futur, els quals s'utilitzen per ajudar els personatges. Fujio va dir que Doraemon té un total de 1.293 aparells;[32] segons una anàlisi de l'any 2004 de Yasuyuki Yokoyama de la Universitat de Toyama, s'han trobat 1.963 aparells en 1.344 esbossos.[27] Els invents més recurrents són el Casquet volador (タケコプター, Take Koputā; en valencià: Barretcòpter), una petit barret de bambú que permet volar a qui la porta; la Màquina del temps (タイムマシン, Taimu Mashin), un aparell que et permet viatjar en el temps; la Porta màgica (どこでもドア, Dokodemodoa), una porta de color rosa que permet viatjar segons els pensaments de la persona que gira el pomell; el Mocador del temps (タイムふろしき, Taimu furoshiki), un mocador que pot fer que un objecte es torni nou o vell o que una persona es torni jove o gran; la Gelatina traductora (ほんやくコンニャク, Hon'yaku kon'nyaku), una gelatina cúbica que permet conversar en qualsevol llengua; i la Càmera dissenyadora (きせかえカメラ, Kisekae kamera), una càmera que s'utilitza per vestir l'usuari a l'instant.[27][33]
Saya S. Shiraishi va escriure que la majoria dels invents eren «un testimoni impressionant dels estàndards de control de qualitat i innovació que existeixen al segle XXII».[33] Els invents són una part essencial de la sèrie per tal de reflectir un punt de vista positiu sobre l'associació de la tecnologia amb els nens, i per expressar els desitjos de la societat moderna.[34]
L'emissió original de la sèrie va acabar el 1994 i Hiroshi Fujimoto va morir abans no es decidís el final; això ha suscitat nombroses llegendes urbanes al llarg dels anys.[35] Un dels "finals" més coneguts del manga va ser obra d'un dibuixant de manga aficionat amb el pseudònim "Yasue T. Tajima", que va aparèixer per primera vegada a Internet el 1998 i es va convertir en un manga el 2005. La història comença quan la bateria d'en Doraemon s'acaba i, més endavant, en Nobita creix i esdevé enginyer de robots per possiblement reviure en Doraemon i viure una vida feliç. Tajima va publicar una disculpa i va crear el seu propi final el 2007, i els beneficis es van compartir amb Shogakukan i el propietari dels drets d'autor, Fujiko F. Fujio Pro.[36]
Ryūichi Yagi i Takashi Yamazaki, els directors de Stand by Me Doraemon, van confirmar que tenia tan sols un començament, mentre que el final s'ha reescrit diverses vegades.[37] A causa d'això, Shogakukan va haver de aclarir que només si es formalitza el matrimoni d'en Nobita i la Shizuka l'objectiu d'en Doraemon s'haurà acomplert, i llavors tornarà al futur.[35]
Doraemon va ser publicat entre l'any 1969 i 1996 per Fujimoto Hiroshi i Motoo Abiko i es va publicar en diverses revistes mensuals de còmics de l'editorial Shogakukan: Yoiko, Yōchien, Shogaku Ichi-nensei, Shogaku Ni-nensei, Shogaku San-nensei i Shogaku Yo-nensei. Les revistes estaven dirigides a nens des de l'escola bressol fins a quart de primària. El 1973, dues altres revistes, Shogaku Go-nensei i Shogaku Roku-nensei (adreçades respectivament a alumnes de cinquè i sisè de primària), van començar a publicar el manga. El 1977 Doraemon es va començar a publicar en la revista en què arribaria ser conegut: CoroCoro Comic.[38][39][40]
Des del debut de Doraemon el 1969, les històries s'han recopilat selectivament en 45 volums tankōbon que es van publicar amb el segell Tentōmushi Comics (てんとう虫コミックス) de Shogakukan del 31 de juliol de 1974 al 26 d'abril de 1996.[41][42] Aquests volums es conserven a la Biblioteca Central Takaoka de Toyama, al Japó, on va néixer Fujio.[43] Entre el 25 d'abril de 2005 i el 28 de febrer de 2006, Shōgakukan va publicar una sèrie de cinc volums de manga amb el títol Doraemon+, que contenia històries curtes que no apareixien en els 45 volums originals;[44][45] un sisè volum, el primer en vuit anys, es va publicar l'1 de desembre de 2014.[46] A més, 119 històries inèdites es van recopilar en sis volums de manga a color amb el títol Doraemon Kara Sakuhin-shu (ドラえもん カラー作品集), publicats entre el 17 de juliol de 1999 i el 2 de setembre de 2006.[15][47] Entre el 24 de juliol de 2009 i el 25 de setembre de 2012, Shogakukan va publicar la col·lecció obres mestres, que consistia en 20 volums amb les 1.345 històries escrites per Fujio.[48][49] El desembre de 2019, amb motiu del 50è aniversari de Doraemon, Shogakukan va publicar un «Volum 0» que incloïa sis versions diferents de la primera aparició de Doraemon.[50]
Shogakukan va començar la distribució digital de tots els 45 volums originals a tot el Japó a partir del 16 de juliol de 2015.[51]
A Catalunya, Planeta DeAgostini va publicar setmanalment entre el 1994 i 1995 15 números del còmic en català en format quadern de 32 pàgines.[52] Al 30 Manga Barcelona, Planeta Cómic va anunciar que editaria la publicació original en català en un format 3 en 1; és a dir, 15 volums.[53] Finalment, es va començar a publicar el 2 d'abril de 2025.[54][55]
Daichōhen Doraemon (大長編ドラえもん) és una sèrie de manga i de cinema que es publica des del 1979, amb narratives més llargues i contínues sobre les aventures dels personatges en diversos mons de ciència-ficció i fantasia. La sèrie consta de 24 volums tankōbon publicats entre el 1983 i el 2004.[57][58]
S'han fet diverses sèries de manga derivades de Doraemon. The Doraemons (ザ・ドラえもんズ), un manga il·lustrat per Michiaki Tanaka basat en Doraemon, va ser publicat per Shogakukan en sis volums tankōbon entre 1996 i 2001.[59][60] Entre 1997 i 2003, Shogakukan també va publicar 15 volums de The Doraemons Special, creats per Yukihiro Mitani i Masaru Miyazaki com a part complementària de The Doraemons, incloent-hi dotze de la sèrie principal[61][62] i tres de la Robot Training School Edition.[63][64]Dorabase, un manga amb temàtica de beisbol escrit i il·lustrat per Mugiwara Shintarō, és un altre spin-off de Doraemon; 23 volums del manga van ser publicats per Shogakukan del 26 d'abril de 2001 al 28 d'octubre de 2011.[65][66]
La primera de les sèries d'animació va aparèixer el gener de 1973 de la mà de Nippon Television. Primerament es va emetre un episodi pilot, titulat Doraemon Mirai Kara Yattekuru (ドラえもんが未来からやってくる, En Doraemon ha vingut del futur),[67] i de l'1 d'abril al 30 de setembre 26 episodis més,[68] que estaven dividits en dues parts de 15 minuts cadascuna. La sèrie va ser dirigida per Mitsuo Kaminashi i l'empresa de doblatge va ser Aoni Production; Doraemon va ser doblat per Kōsei Tomita i, més endavant, per Masako Nozawa.[69] Al cap d'un temps, l'estudi d'animació Nippon TeleMovie Productions va fer fallida i els màsters es van vendre o es van destruir.[70] La sèrie es va tornar a emetre a Nippon TV i a diverses cadenes locals fins al 1979,[71][72] quan Shogakukan va demanar a TV Toyama que deixés d'emetre-la.[73] Alguns dels segments es van trobar als arxius d'Imagica el 1995,[74] i d'altres els va recuperar Jun Masami el 2003.[69] A 2013, se sap que sobreviuen 21 dels 52 segments, dos dels quals no tenen àudio.[75]
Doraemon va continuar sent força exclusiu en format manga fins al 1979, quan l'estudi d'animació Shin-Ei Animation (ara propietat de TV Asahi) va produir una segona versió animada de Doraemon.[9] La sèrie es va estrenar a TV Asahi el 2 d'abril de 1979.[76] Ryo Motohira va exercir de director en cap des del 1981, i Tsutomu Shibayama des del 1984.[77] Eiichi Nakamura va ser-ne el director de disseny de personatges,[77][78] mentre que Shunsuke Kikuchi va ser-ne el compositor.[76][79] Nobuyo Ōyama va posar veu a en Doraemon a la sèrie; per aquest motiu, a l'Àsia, aquesta versió s'anomena de vegades Edició Ōyama.[80] En total, se'n van produir i publicar 1.787 episodis en VHS i DVD, editats per Toho.[81][82] El 15 d'abril de 2005 es va estrenar una nova versió de la sèrie; amb canvis de veu i de personal, i dissenys de personatges actualitzats.[83] La tercera sèrie és coneguda de vegades a l'Àsia com a Edició Mizuta, en homenatge a l'actriu de veu d'en Doraemon, Wasabi Mizuta.[84] Es va publicar en DVD el 10 de febrer de 2006, amb el títol New TV-ban Doraemon (NEW TV 版 ドラえもん) amb un anunci de Shogakukan.[85][86] L'anime s'ha emès en més de 60 països d'arreu del món.[87]
L'anime de Doraemon ha tingut tres doblatges diferents en llengua catalana: la corresponent a Televisió de Catalunya, la de la Televisió Valenciana (tant RTVV com a À Punt Media),[88] i la de la Televisió de les Illes Balears, cadascuna amb un doblatge amb la seva variant pròpia del català. La sèrie de 1979 va ser adquirida per Luk Internacional i emesa per primera vegada el febrer de 1994 a TV3, amb el nom de Doraemon, el gat còsmic.[89] A més, el canal de pagament Cartoon Network va emetre la sèrie en català (amb àudio proporcionat per TV3) per a tot l'Estat espanyol, utilitzant el sistema Dual, entre l'11 de setembre del 2003 i l'any 2004.[90][91][92][93] Després de 8 anys sense emetre's (2018-2026), la sèrie va tornar a la televisió catalana el 15 de juny al canal SX3 (només pel·lícules i especials) i a la plataforma 3Cat (amb 200 episodis). També es va crear un canal digital temàtic 24 hores de Doraemon (3Cat Doraemon) per l'ocasió.[94][95]
Les cinemes estrenen les pel·lícules exclusivament en català a Catalunya i les Illes Balears,[99][100][101] fins i quan ja no s'emetia el doblatge de Televisió de Catalunya per televisió.[102] A causa de la popularitat del doblatge central de Doraemon, en el 10è aniversari els actors de doblatge de Doraemon del moment, Nobuyo Oyama i Eduard Itchart, del japonès i el català respectivament, van fer una trobada conjunta.[103][104] Coincidint amb l'estrena del llargmetratge Stand by Me i per a celebrar el seu vintè aniversari a Catalunya, el Club Super3 i Luk Internacional van organitzar una festa d'aniversari al parc de Catalunya en Miniatura el 7 de setembre de 2014.[105]
El març de 1980, Toho va estrenar la primera d'una sèrie de llargmetratges d'animació anuals produïts per Shin-Ei Animation, la majoria de les quals són adaptacions de la sèrie de manga Daichōhen Doraemon. Les 25 primeres pel·lícules es basaven en la sèrie de 1979, mentre que la resta estan vinculades a la sèrie de 2005.[106] A diferència de l'anime, les pel·lícules estan més orientades a l'acció i l'aventura; els personatges, a més de tenir personalitats alterades, exploren una gran varietat d'entorns, i els temes sovint s'inspiren en el folklore japonès, les obres literàries, la història, el medi ambient i la tecnologia.[107][108] A 2025, la franquícia ha tingut 44 pel·lícules inspirades en l'anime i dues pel·lícules CGI.[106]
El 8 d'agost de 2014 es va estrenar al Japó Stand by Me Doraemon, una pel·lícula d'animació en gràfics 3D per ordinador.[109] Dirigida per Takashi Yamazaki i Ryūichi Yagi,[110] combina elements dels relats curts de la sèrie de manga en una nova història completa, des que en Doraemon arribar a casa de Nobita fins al seu comiat.[109][111] La pel·lícula va ser un èxit de taquilla, amb uns ingressos de 183,4 milions de dòlars a tot el món.[112] Una seqüela, Stand by Me Doraemon 2, també dirigida per Yamazaki i Yagi, es va estrenar el 20 de novembre de 2020.[113]
El 1994, es va fer un OVA educatiu titulat Doraemon: Nobita to Mirai Nooto (ドラえもん のび太と未来ノート), en què els personatges principals expressen l'esperança d'una Terra millor. L'OVA es va publicar en DVD juntament amb el número 13 de la revista Fujiko F. Fujio Wonderland el setembre de 2004.[120][121] Un episodi crossover de Doraemon amb AIBOU: Tokyo Detective Duo es va emetre a TV Asahi el 9 de novembre de 2018.[122]
La banda sonora de la sèrie d'anime de 1973 va ser composta per Nobuyoshi Koshibe,[69] que també va arranjar la cançó de crèdits inicial «Doraemon» (ドラえもん) i la cançó de crèdits finals «Doraemon Rumba» (ドラえもん ルンバ), totes dues interpretades per Harumi Naitō.[68] Shunsuke Kikuchi va ser el compositor de l'anime de 1979, que va arranjar «Doraemon no Uta» (ドラえもんのうた);[68][79] la van interpretar nombrosos cantants, entre els quals hi havia Kumiko Ōsugi i Satoko Yamano.[123] En la nova versió de l'anime de 2005, Kan Sawada va ser el nou compositor de la sèrie.[124][125] Va tenir quatre temes d'obertura més, incloent-hi una versió instrumental de «Doraemon no Uta», interpretada per Twelve Girls Band;[126] «Hagushichao» (ハグしちゃお), interpretada per Rimi Natsukawa; «Yume wo Kanaete Doraemon» (夢をかなえてドラえもん), la cançó d'obertura que es va emetre del 2007 al 2018;[127] i «Doraemon», de Gen Hoshino, que s'emet des de l'octubre del 2019.[128]
En la versió de Televisió de Catalunya només s'han emès i doblat certes cançons: pel que fa als openings, «Doraemon no Uta» (Tu sempre guanyes, Doraemon) és cantada per Anna Orra,[129] mentre que «Yume wo Kanaete Doraemon» (Doraemon, tu, faràs realitat tots els desitjos que he somiat) és cantada per Mar Roca.[130] Pel que fa als endings, «Aoi sora wa poketto sa» (El cel blau és una butxaca molt gran) és cantada per Mar Roca;[129] «Boku Doraemon» (Soc en Doraemon) és cantada per Anna Orra en la primera versió i,[129] Eduard Itchart, en la segona versió; «Bokutachi Chikyūjin» (Som els nens de la Terra) és cantada per Anna Orra i altres veus addicionals.[129]
Inicialment, nombroses recopilacions de cançons temàtiques de la sèrie d'anime i de les pel·lícules es van publicar en cassets.[131] Des de la dècada de 1990, les cançons de Doraemon s'han publicat en CDs, en format de senzills i àlbums recopilatoris.[132][133] Les bandes sonores de les pel·lícules de Doraemon han estat publicades per Nippon Columbia des del 2001 en la sèrie d'àlbums «Doraemon Soundtrack History» (ドラえもんサウンドトラックヒストリー).[134][135][136]
Doraemon s'ha adaptat a un musical, amb el títol de Butaiban Doraemon: Nobita to Animaru Puranetto (舞台版ドラえもん のび太とアニマル惑星プラネット). Basat en la pel·lícula d'anime de 1990 del mateix nom, es va estrenar al Tokyo Metropolitan Art Space el 4 de setembre de 2008 i es va representar fins al 14 de setembre. Shoji Kokami en va ser el director i guionista, Makoto Sakamoto va interpretar en Nobita i, Reiko Suho, la Shizuka; en Gegant i en Suneo van ser interpretats per Tomohiro Waki i Kensaku Kobayashi, respectivament; i Wasabi Mizuta va posar veu a en Doraemon.[137][138] El musical es va reestrenar més tard i es va representar al Sunshine Theater de Tòquio del 26 de març al 2 d'abril de 2017,[139] i posteriorment en altres prefectures, com Fukuoka, Osaka, Miyagi i Aichi.[140] La reestrena del 2017 també va ser dirigida i escrita per Kokami,[141] i Mizuta va reprendre el seu paper;[140] En Nobita, la Shizuka, en Gegant i Suneo van ser interpretats per Yuuchi Ogoe, Hina Higuchi, Koki Azuma i Shō Jinnai, respectivament.[142]
S'han desenvolupat molts videojocs de Doraemon només per al mercat japonès. Per exemple, el 1983, Bandai va desenvolupar Dokodemo Dorayaki Doraemon (どこでも ドラヤキ ドラえもん), un joc d'arcade inspirat en Pac-Man.[143]Doraemon, un videojoc per a NES creat per Hudson Soft, va sortir a la venda el 12 de desembre de 1986,[144] i es va convertir en un dels jocs més venuts d'aquell any al Japó amb més d'1,15 milions de còpies venudes.[145] El 6 de desembre de 2007, Sega va publicar Doraemon Wii, el primer videojoc de Doraemon per a Wii. Doraemon també apareix a la sèrie de videojocs de ritme Taiko no Tatsujin de Namco, com ara a Taiko no Tatsujin: Sesson de Dodon ga Don! (2017).[146] El primer videojoc de Doraemon que va sortir a Occident va ser Doraemon Story of Seasons (2019).[147][148] També s'han creat jocs de cartes amb temàtica de Doraemon en diverses ocasions especials, de vegades per aprofitar la popularitat de les pel·lícules.[149] El 2016, es va publicar una edició especial d'Uno sobre els personatges de la sèrie exclusivament al Japó, com a resultat d'una cooperació entre Asatsu-DK i Mattel.[150] L'abril de 2025, CTW va anunciar Doremon Comic Traveler (ドラえもん コミックトラベラー), el primer joc en línia per navegador basat en la sèrie, a la plataforma de jocs G123.[151]
Els personatges de Doraemon s'han utilitzat en publicitat gràcies a acords específics amb Shogakukan. Per exemple, arran de la iniciativa Cool Japan promoguda pel govern japonès, Sharp Corporation va produir una sèrie d'anuncis protagonitzats per en Doraemon i en Nobita, que es van emetre en diversos països de l'ASEAN.[170] A finals del 2011, Shogakukan i Toyota van unir forces per crear una sèrie d'anuncis amb actors com a part de la campanya publicitària ReBorn de Toyota, que mostrava els personatges del manga dues dècades després, ja grans; l'actor de Hollywood Jean Reno interpretava en Doraemon.[171][172]
Doraemon és considerat un dels mangues més coneguts de tots els temps, una veritable icona cultural japonesa,[12] i una part essencial de la vida familiar de la generació japonesa de la postguerra.[153] Akihiro Motoyama va observar que «les mares que van veure les pel·lícules quan eren nenes ara porten els seus propis fills a veure-les».[173] També va ser un èxit comercial: es van vendre més de 108 milions de volums al Japó fins al 1996.[174] Les sèries d'anime de 1979[175] i del 2005[176] també van assolir una gran audiència a la televisió. Amb la pel·lícula Doraemon i Nobita Holmes al misteriós Museu del Futur, la sèrie de pel·lícules d'anime de Doraemon va arribar al les 100 milions d'entrades venudes en la taquilla japonesa, per la qual cosa va superar Godzilla com a la franquícia cinematogràfica amb més ingressos del Japó.[177] El 2015, ja havia venut més de 103 milions d'entrades i era la franquícia més gran del país en nombre d'espectadors.[178]
Doraemon també va ser un èxit en altres parts de l'Àsia, i es considera un exemple arquetípic del poder suau japonès,[179] tot i que s'ha publicat sense llicència en alguns països.[180] L'anime està disponible en més de 60 països,[87] i té una gran audiència en almenys 30 països.[181] No obstant això, Doraemon ha tingut menys èxit en els països occidentals, ja que molts la consideren una sèrie només per a nens, i hi ha hagut restriccions estrictes pel que fa a la publicació de manga i l'emissió de l'anime.[182][183] El manga havia venut més de 170 milions de còpies a tot el món el 2012;[184][185] més de 250 milions el 2019;[186] i més de 300 milions el 2024.[187] Les estimacions mostren que Doraemon havia generat almenys 4.300 milions de dòlars en vendes de marxandatge a 2019,[a] i més de 1.700 milions de dòlars amb les pel·lícules a 2020,[197] cosa que la converteix en una de les franquícies multimèdia més rendibles de tots els temps.
Fora del Japó, Doraemon va assolir un èxit particular al Vietnam,[198] amb un rècord de 40 milions d'exemplars venuts a 2006.[199] El manga es va publicar per primera vegada al votlant del 1992 per Kim Đồng Publishing House, però els drets d'autor de Shogakukan no es van adquirir completament fins al 1996.[200][201] El 1993, el Ministeri de Cultura del Vietnam va considerar la publicació del manga com «un fet impactant per a la millora dels gustos dels nens, els joves i els adults... [Doraemon] és una sèrie de llibres educatius en tots els sentits, que té l'efecte de desenvolupar la personalitat dels nens».[202] Doraemon és ara una icona cultural al Vietnam, i ha aparegut en molts esdeveniments culturals.[203]
Doraemon ha rebut crítiques favorables. El crític Mark Schilling escrivia: «Per als nens, que tenen vides tan regulades, Doraemon representa un respir de llibertat benvingut i una visió d'un món més divertit i amable on tots els somnis, fins i tot els més absurds, poden fer-se realitat.»[204] L'escriptor italià Massimo Nicora va escriure que el manga «es pot interpretar com un tipus de llibre que critica, amb ironia, l'omnipotència de la ciència que pretén resoldre tots els problemes amb les seves eines», al·ludint al fet que els invents d'en Doraemon, més que res, sovint acaben empitjorant els problemes en lloc de solucionar-los. Va afegir que representa «la metàfora de la imaginació infantil, que sempre aconsegueix trobar les solucions més estrambòtiques i originals, en un joc continu de transformació de la realitat».[205]
Alguns crítics consideren que la personalitat defectuosa i l'origen modest d'en Nobita són diferents de les característiques especials o extraordinàries que normalment es veuen en altres protagonistes típics d'anime i manga; aquest retrat s'ha considerat tant una raó del seu atractiu com el contrari, especialment als Estats Units.[206][207] Segons el Moviment Italià de Pares (Moige), en el manga, «el mandrós Nobita no experimenta cap mena d'evolució apreciable», tot i que encara hi ha aspectes positius, com ara «la crítica de l'assetjament escolar, la bondat que transmet el petit Nobita i la figura positiva de la Shizuka».[208]
En un article del 2000, Leo Ching explica que l'èxit de Doraemon a l'Àsia es devia al fet que reflectia valors asiàtics com la imaginació i la responsabilitat, la mateixa raó per la qual Oshin, una altra sèrie de televisió i exportació cultural japonesa, s'hi va fer tan coneguda.[209] D'altra banda, segons una anàlisi d'Anne Allison, professora d'antropologia cultural a la Universitat Duke, el seu punt fort no era la varietat dels invents, sinó la relació entre en Doraemon i en Nobita, que va apreciar especialment.[210] Jason Thompson va elogiar les «situacions absurdes» i el «dibuix antiquat i senzill», amb l'expressió i els comentaris d'en Doraemon que afegien a les «trapelleries pròpies de l'escola primària que l'envolten».[211] Amb motiu del 50è aniversari del manga, un editorial publicat a l'Asahi Shimbun afirmava que el manga «ja s'ha convertit en un clàssic contemporani».[212]
Una enquesta de 2006 entre 80.000 aficionats japonesos, amb motiu del 10è aniversari del Festival d'art del Japó, va situar Doraemon en cinquè lloc entre els deu millors mangues de tots els temps.[219] Les enquestes de 2005 i 2006 fetes per TV Asahi van situar l'anime de Doraemon en cinquè i tercer lloc, respectivament, entre les 100 sèries d'anime preferides de tots els temps.[220][221] El 2010, una enquesta duta a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Tòquio va concloure que la majoria dels enquestats considerava que Doraemon, juntament amb la franquícia Bola de Drac, era la sèrie d'anime que millor representava el Cool Japan.[222] En una enquesta del 2013, es va determinar que Doraemon era el millor anime recomanat per a estrangers.[223]
El personatge de Doraemon és una icona cultural japonesa i
S'ha acusat Doraemon de tenir un impacte negatiu en els nens, a causa dels trets controvertits dels personatges de l'anime. El personatge ha rebut crítiques a la Xina, on alguns mitjans de comunicació el consideraven un personatge políticament subversiu i una eina de la "invasió cultural" del Japó.[224][225][226] Alguns grups educatius a Taiwan van exigir la prohibició de l'anime, ja que la trama inclou assetjament escolar, i es tenir por que fomentés l'assetjament als centres educatius.[227] El 2016, al Pakistan es va presentar una resolució per prohibir la sèrie d'anime de Doraemon doblada en hindi.[228] Més o menys a mateixa època, es van presentar notificacions legals contra diverses empreses a l'Índia, que demanaven la prohibició de Doraemon i Shin-chan (que no es va materialitzar) per considerar que tenien un efecte nociu en els nens.[229][230]Disney Channel India, l'emissora regional de l'anime, es va prohibir a Bangladesh i al Pakistan a causa de la manca de doblatges localitzats per a continguts, entre els quals Doraemon.[231][232]
El manga de Doraemon ha inspirat molts altres mangakes; entre els quals, Eiichiro Oda, el creador de One Piece amb la idea de les «Fruites del Diable»,[233][234] i Masashi Kishimoto, el creador de Naruto, que va dibuixar personatges de sèries d'anime quan era petit, incloent-hi Doraemon.[235] El manga també ha estat referenciat a Gintama i Great Teacher Onizuka.[236][237] El personatge de Doraemon es considera una de les icones culturals més reconeixibles del Japó,[12][238] i un dels personatges més coneguts de la història del manga;[179] alguns crítics han comparat la seva popularitat amb la de Mickey Mouse i Snoopy.[239][240] Mark Schilling va assenyalar que el Casquet Volador d'en Doraemon és familiar per als japonesos «de la mateixa manera que el biplà d'en Snoopy és familiar per a la majoria dels estatunidencs».[241]
El 22 d'abril de 2002, en el número especial d'Asian Hero de la revista Time, Doraemon va ser l'únic personatge d'anime nomenat un dels vint-i-dos Herois Asiàtics, i va ser descrit com «l'heroi que et fa venir més ganes d'abraçar de l'Àsia».[242] Una enquesta de 2007 d'Oricon va mostrar que Doraemon era el segon personatge de manga més fort de tots els temps, només per darrere d'en Son Goku, de Bola de Drac.[243] Doraemon també es descriu com un ésser amb la capacitat de satisfer tots els desitjos.[205]
L'any 2005, la Societat Taiwanesa de Nova York va seleccionar Doraemon com una obra culturalment significativa de la cultura pop otaku japonesa a la seva exposició Little Boy: The Arts of Japan's Exploding Subculture, comissariada pel reconegut artista Takashi Murakami.[244] El 2008 va ser nomenat el primer «ambaixador anime» pel Ministeri d'Afers Exteriors del Japó;[245] un portaveu del Ministeri va explicar la decisió com un intent d'ajudar la gent d'altres països a entendre millor l'anime i a aprofundir el seu interès per la cultura japonesa.[246] El 3 de setembre de 2012, en Doraemon va aconseguir residència oficial a la ciutat de Kawasaki, a Kanagawa, cent anys abans de néixer.[247] Aquell mateix any, Hong Kong va celebrar l'aniversari d'en Doraemon cent anys abans, amb una sèrie d'exposicions del personatge.[248] L'abril de 2013, en Doraemon va ser elegit ambaixador del Japó en la candidatura de Tòquio per acollir els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 i els Jocs Paralímpics d'Estiu de 2020.[249] Va aparèixer en la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 per promocionar els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a Tòquio.[250][251]
El 3 de setembre de 2011 es va inaugurar a Kawasaki el museu Fujiko F. Fujio, en què Doraemon era l'estrella del museu.[252][253] El Museu Nacional de Singapur va organitzar una exposició sobre el viatge en el temps l'octubre de 2020 en homenatge al manga.[254] Després del terratrèmol i el tsunami de Tōhoku del 2011, Shogakukan va publicar una guia de supervivència a terratrèmols, que contenia els personatges principals del manga de Doraemon.[255]TV Asahi va crear el fons benèfic Doraemon Fund per recaptar diners per a desastres naturals el 2004[256] i el 2011.[257] El 2020, el grup Sion Friends Circle de Bombai va distribuir menjar i llibres als nens necessitats durant la pandèmia de COVID-19, utilitzant mascotes, una de les quals era en Doraemon.[258] Al Vietnam, es va establir un fons de beques Doraemon el 1996.[259] També es va utilitzar en Doraemon en l'educació sobre seguretat viària.[260] El creador de Doraemon, Fujiko F. Fujio, va rebre la Medalla del Combatent de la Cultura del Ministeri de Cultura vietnamita el 1996 per les seves contribucions a l'educació juvenil a través del manga.[261]
Moltes figures destacades han rebut sobrenoms inspirats en els personatges de Doraemon: el polític Osamu Fujimura és conegut com el «Doraemon de Nagatacho» per la seva figura i personalitat càlida,[262] i el lluitador de sumo Takamisugi va rebre el sobrenom de «Doraemon» per la semblança amb el personatge.[263] El 2015, un grup de persones d'un poble afectat per la sequera al nord de Tailàndia va utilitzar una joguina de Doraemon per dur a terme un ritual de pluja, amb la finalitat d'evitar les controvèrsies que es produirien si es feien servir animals reals.[264]
Una paròdia de Doraemon creada per Hikari Fujisaki, titulada Nozoemon (のぞえもん), es va començar a publicar per primera vegada a la revista Comic Heaven de Nihon Bungeisha el setembre de 2014, un volum recopilatori del qual es va publicar el 9 de juny de 2015; tanmateix, es va interrompre l'agost de 2015 a causa de problemes de contingut.[265]
↑Altres veus: Assumpta Navascues (primera veu); Carles Lladó (adult, El casament d'en Nobita); Francesc Rocamora (adult, 1993) Àlex de Porrata (adult, segona veu); Nacho de Porrata (adult, ep 170); Marc Clotet (adult, Stand by Me); Júlia Chalmeta (petit, ep 906); Carmen Ambrós (petit, ep 1295)
↑Altres veus: Meritxell Ané (primera veu); Olga Supervia (segona veu, fins 2023); Roser Vilches (adulta, ep 1024); Mariona Bosch (adulta, 2005, Stand by me)
↑Altres veus: Elisa Fernández (primera veu); Maria Rosa Gil (segona veu); Noemi Bayarrí (tercera veu, fins 2023); Germán José (adult, OVA); Jaume Aguiló (adult, Stand by me)
↑Altres veus: Pilar Rebollar (1993, primera veu); Noemí Bayarrí (1993, segona veu); Àlex de Porrata (adult, El casament d'en Nobita); Marc Oriol (adult, Stand by me)
↑Altres veus: Josep Maria Company (1993, primera veu); Lluis Marrasé (1993, segona veu); Norbert Ibero (El retorn d'en Doraemon, Doraemon i el petit dinosaure); Carme Ambrós (nen, ep 1004); Francesc Rocamora (jove, ep 554)
12Fujio, Fujiko F. [Doraemon Color Works 1](en japonès).Shogakukan. ISBN 4091495710[Consulta: 31 març 2018]. Per a la concepció, vegeu les pàgines 158–159.
↑Interview with Eiichi Nakamura in the book attached with Doraemon Time Machine BOX 1979 DVD collection, released by Warner Home Video in 2009. «ドラえもん タイムマシンBOX 1979»(en japonès). Surugaya. Arxivat de l'original el 2019-07-06.[Consulta: 6 juliol 2019].
12Clements, Jonathan;McCarthy, Helen. The Anime Encyclopedia, Revised & Expanded Edition: A Guide to Japanese Animation Since 1917. Stone Bridge Press,2006,p.158. ISBN 978-1-61172-515-5.
↑«2112年 ドラえもん誕生»(en japonès).Eiga.com. Arxivat de l'original el 2013-01-24.[Consulta: 26 maig 2021].
↑«映画 のび太の結婚前夜: 作品情報»(en japonès).Eiga.com. Arxivat de l'original el 2013-01-23.[Consulta: 26 maig 2021].
↑«ぼくの生まれた日: 作品情報»(en japonès).Eiga.com. Arxivat de l'original el 2013-01-26.[Consulta: 26 maig 2021].
↑«おばあちゃんの思い出: 作品情報»(en japonès).Eiga.com. Arxivat de l'original el 2013-06-27.[Consulta: 26 maig 2021].
↑Clements, Jonathan;McCarthy, Helen. The Anime Encyclopedia, Revised & Expanded Edition: A Guide to Japanese Animation Since 1917. Stone Bridge Press,2006,p.158. ISBN 978-1-61172-515-5.
12Nicora, Massimo. C'era una volta... prima di Mazinga e Goldrake. Storia dei robot giapponesi dalle origini agli anni Settanta(en italià). Youcanprint,2016,p.161. ISBN 978-8892635418.
↑Ching, Leo. Globalizing the Regional, Regionalizing the Global: Mass Culture and Asianism in the Age of Late Capital. Duke University Press,2000,p.297. ISBN 0822327236.
Kenji, Andō. 封印作品の憂鬱[La Malenconia de les Obres Segellades](en japonès). Tòquio:Yōsensha,2008. ISBN 978-4-86248-338-6.
Pelliteri, Marco. Il drago e la saetta: modelli, strategie e identità dell'immaginario giapponese[El drac i el llamp: models, estratègies i identitats en l'imaginari japonès](en italià). Latina:Tunué,2008. ISBN 978-88-89613-35-1.
Shiraishi, Saya S.«7. Japan's Soft Power: Doraemon Goes Overseas». A:Takashi Shiraishi, Peter J. Katzenstein (ed.). Network Power: Japan and Asia. Cornell University Press,1997,p.234–272. ISBN 0-8014-3314-2.
Imatges externes
.jpg)
.jpg)
