Cracticus
 Carnisser de collar  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cracticidae |
| Gènere | Cracticus Vieillot, 1816 Cracticus |
.svg){kind=icon}
Cracticus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels artàmids (Artamidae) nadius d'Australàsia.[1][2] Els membres es coneixen amb el nom comú de carnisser.[3]
Descripció
[modifica]Són grans ocells cantors, d'entre 30 i 40 cm de llargada. El color va des del blanc i negre fins a gairebé tot negre amb plomatge gris afegit, depenent de l'espècie. Tenen el bec gros i recte amb un ganxo característic a l'extrem que l'usen per enfilar les preses. Els cants són complexos i aguts i els usen per defensar el territori essencialment durant tot l'any: a diferència dels ocells d'Euràsia extratropical i d'Amèrica, ambdós sexes canten prolíficament.[4]
Biologia
[modifica]Majoritàriament s'alimenten d'insectes, però també de petites sargantanes i altres vertebrats. Reben el nom per l'hàbit d'empalar les preses capturades en una espina, una punxa d'un arbre o una escletxa. Aquest "rebost" l'usen per fixar la víctima mentre la devora, per emmagatzemar preses per a consumir-les posteriorment o per atraure altres individus.[5]
Són els homòlegs ecològics dels lànids, que es troben principalment a Euràsia i Àfrica, que només estan relacionats llunyanment, però comparteixen l'hàbit del "rebost"; els lànids també s'anomenen "botxí". Viuen en una varietat d'hàbitats des de la selva tropical fins als arbustos àrids. Com moltes espècies similars, s'han adaptat bé a la urbanització i es poden trobar als suburbis frondosos de tota Austràlia. Són oportunistes, mostren poca por i no fan fàstics a les ofertes d'aliment fins al punt de tornar-se semi-doméstics.[5]
Les femelles ponen entre dos i cinc ous en una posta,[6] amb les mides de posta més grans en les espècies més esteses. Excepte els ocells que viuen a la selva tropical,[5] es produeix la reproducció cooperativa, amb molts individus que retarden la dispersió per criar pollets d'altri.[7] El niu està fet de branques, a la part alta d'una bifurcació d'un arbre. Les cries romandran amb la mare fins que gairebé creixin. Acostumen a anar darrere d'ella i "grinyolar" incessantment mentre ella els procura menjar.[5]
Taxonomia
[modifica]El gènere Cracticus va ser introduït per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot l'any 1816 amb Cracticus cassicus com a espècie tipus.[8][9]
El nom prové del grec antic «κρακτικος/kraktikos» que significa “sorollós” o “cridaner”.[10]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 6 espècies:[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Cracticus (Cracticus sp.) - Avibase». [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «Cracticus Vieillot, 1816» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «Cracticus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 març 2026].(català)
- ↑ Gayle, Johnson. Vocalizations in the Grey Butcherbird Cracticus torquatus with Emphasis on Structure in Male Breeding Song: Implications for the Function and Evolution of Song from a Study of a Southern Hemisphere Species (tesi). Griffith University, 2003.
- 1 2 3 4 Coates, Brian J. The birds of Papua New Guinea. 2: Passerines. 1. publ. Alderley: Dove, 1990. ISBN 978-0-9590257-1-2.
- ↑ Jetz, Walter; Sekercioglu, Cagan H; Böhning-Gaese, Katrin «The Worldwide Variation in Avian Clutch Size across Species and Space» (en anglès). PLoS Biology, 6, 12, 09-12-2008. e303. DOI: 10.1371/journal.pbio.0060303. ISSN: 1545-7885. PMC: 2596859. PMID: 19071959.
- ↑ Rowley, Ian. Co-operative breeding in Australian birds. Canberra: Australian Academy of Science, 1976, p. 657-666.
- ↑ Vieillot, Louis-Pierre. Analyse d'une nouvelle ornithologie élémentaire , par L.-P. Vieillot,... (en francès). Paris: Deterville, 1816, p. 37.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.15. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1962, p. 166 [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 120. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Bristlebirds, pardalotes, Australasian warblers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 març 2026].
